Ensam

Strindberg (1849-1912) va escriure Ensam, que en suec vol dir ‘sol’, ‘estar sol’..., després d’un llarg període de crisi, quan ja iniciava la cinquantena. Ensam —que no va ser escrit per ser representat—, és un relat a mig camí entre el dietari intimista i la reflexió abstracta. És la crònica d’un aprenentatge, d’un pacte amb un mateix. És, també, una veu contemporània, immediata, aclaparadora. Una veu que recorre els camins reals o ficticis del passat per fer una recapitulació testamentària d’unes dimensions només abastables per una ment que ha sentit i pensat molt intensament. L’agudesa perceptiva i intel·lectual de Strindberg no cau mai en la pedanteria o en el cripticisme elitista. Ensam és una peça interpretada per Pere Arquillué, un primer actor capaç de suportar tot el pes de la creació d’aquest home que és Strindberg.

Direcció: Teresa Vilardell; Versió i adaptació: Pep Paré; Intèrprets: Pere Arquillué, Tamara Cunill, Ferran Vilajosana; Dramatúrgia: Teresa Vilardell, Pep Paré; Escenografia: Alfons Flores; Disseny d'il·luminació: Lluís Martí; Disseny de so: Jordi Clemente; Traducció: Amanda Monjonell; Ajudant de direcció: Aina Tur; Assessorament musical: Francesc Prat; Assessorament de piano: Rafel Plana; Assessorament corporal: Maria Molins; Vestuari: Nídia Tusal; Disseny de vídeo: Joan Rodon; Construcció de l'escenografia: El Teler; Coordinació tècnica: Eudald Gili; Producció executiva: Meri Notario; Fotografia: Iban Valero; Fotografia i disseny: Júlia Soler; Premsa i comunicació: A Portada Comunicació; Direcció de producció: Carles Manrique; Distribució: Vània Produccions; Agraïments: Xavier Basiana, Toni Roca, Míriam Compte, Miquel Casamayor, personal tècnic i de gestió del TNC i Ca L'Estruch;