L’esbandida que l’esperit de Brossa farà en el mite Picasso comportarà distorsions opticopoca-soltes que destarotaran l’espectador, el qual, d’admirador de Picasso, passarà a ser un mirador brossià des d’on es veurà, fregolianament, que la vida és una ficció hiperrealista. I llavors, el superpintor analiticointrospectiu es transformarà en un minotaure d’estar per casa que traurà la pols i les teranyines del món auscultat per Brossa. I així assistirem a la síntesi suprema de la dialèctica entre l’art oligofrènic de l’un i la contrapoesia antiescènica de l’altre. I, en un racó del celobert, hi veurem l’epifania d’un cavall enfollit que lluirà una sabata amb un forat d’ull de poll.
Autoria, coordinació i direcció: Carles Hac Mor i Ester Xargay; Ajudant de direcció: Adriana Leira; Imatge: Carles Hac Mor; Intèrprets: Jordi Aligué, Andriy Antonovskiy, Javier Caballero, Catalina Girona, Carles Hac Mor, Carme López, Miquel Àngel Marín, Annalívia Negre, Màrius Palmés, Imma Pla, els Poetes de Boters, Helena Porteros, Benet Rossell, Carles Sales, Benjamí Tous, Ester Xargay, Eva Xuclà, Dadà Ymbernon, David Ymbernon, et alii;
