El missioner

Nous llenguatges cinematogràfics, estètiques alternatives, formes d’explicar el món mitjançant visions artístiques... Efectivament, un videoclip pot ser totes aquestes coses, però, especialment quan són videoclips adreçats al consum del públic en general, com més ampli millor, cal mirar-se’ls amb atenció i visió crítica, perquè sovint són mitjans ràpids i massius per exportar a tot el planeta uns valors determinats que van des de la manera de relacionar-nos entre nosaltres fins al dret a la possessió, passant per la manera en què hem de viure la sexualitat i les estructures familiars que són, o no, acceptables. Que potser els videoclips no són, com els antics missioners cristians, colonitzadors culturals disposats a generar estereotips de gènere, de classe i de raça? Penseu-hi la pròxima vegada que veieu el videoclip d’un artista desconegut d’un país llunyà que ha acabat convertit en tota una celebritat mundial coronada per YouTube o alguna altra plataforma similar...

Us conviden a reflexionar sobre el tema els integrants de la companyia La Virgueria, que van obtenir amb el projecte d’aquest espectacle una de les Beques “Premis Barcelona 2020” concedides per l’Ajuntament. Ho fan mitjançant un text carregat d’humor negre, una música que és protagonista de l’espectacle i que inclou tant una banda sonora original com cançons especialment conegudes, el llenguatge corporal i un seguit de videoprojeccions que marquen l’estètica del muntatge. Tots aquests llenguatges, fets servir de manera conjunta, construeixen en escena una realitat paral·lela que ens mostrarà, amb ironia, quina relació tenen els videoclips i la resta de productes audiovisuals que consumim amb la manera en què ens mirem el món...

És la nova proposta de La Virgueria, una companyia integrada per Aleix Fauró, Isis Martín, Patricia Bargalló i Júlia Ribera, que busca que el teatre continuï en sortir de la sala de representació, induint reflexions i pensaments que estimulin el pensament crític. Potser heu vist muntatges seus com ara Com menja un caníbal (2019), sobre la importància de les cures i els exclosos del sistema capitalista, o Medusa (2017), una dramatúrgia de la novel·la homònima de Ricardo Menéndez Salmón a càrrec de Pablo Ley i guanyadora dels premis Quim Masó i Serra d’Or a millor espectacle de l’any; entre moltes altres creacions escèniques.

Una coproducció del Grec 2022 Festival de Barcelona, Teatre de Lloret i La Virgueria.
Amb el suport de l’Institut Català de les Empreses Culturals de la Generalitat de Catalunya (ICEC), la Fundació Joan Brossa – Centre de les Arts Lliures i el benefici dels Ajuts a la Creació Carlota Soldevila del Teatre Lliure.

Autoria: Isis Martín i Aleix Fauró Direcció: Aleix Fauró Dramatúrgia escènica: Isis Martín Ajudantia de direcció en pràctiques (IT): Júlia Valdivielso Estudiant en pràctiques d'assistència de direcció (MUET): Mohamad Bitari Interpretació: Esmeralda Colette, Guillem Gefaell, Maria Garrido, Isis Martín i Alba Sáez Direcció de moviment i coreografia: Patrícia Bargalló Banda sonora i espai sonor: Clara Aguilar Disseny de vídeo i projeccions: Francesc Isern Disseny de llums: David Bofarull Espai escènic: Paula Font i Paula González Suport espai escènic i vídeo: Mariana Echeverri Disseny de vestuari: Berta Riera Ajudantia de vestuari en pràctiques (IT): Ivan Garcia Disseny gràfic: Oscar Llobet Fotografia: Anna Miralles Vídeos promocionals: Àlex D. Sala Producció executiva: Júlia Ribera Ajudantia de producció: Júlia Barragán Comunicació: La Virgueria Estudiant en pràctiques de comunicació (UB): Sílvia Casas Gestió econòmica: Maria Sangüesa (IACTA) Assessorament pedagògic: NUS Cooperativa Producció: La Virgueria, Grec 2022 Festival de Barcelona, Teatre de Lloret Amb el suport de: Fundació Joan Brossa - Centre de les Arts Lliures, Generalitat de Catalunya (ICEC)