Poeta escenogràfic i visual, Ymbernon ens explica, a través dels seus objectes, la seva imaginació desbordada, amb capacitat d’il·lustrar alguna cosa més que els somnis. El color taronja que ens el fa reconèixer a l’instant és la seva carta de presentació. Ell defuig la vinculació amb la concreció i s’escapa, com un poeta que fabula, sense tocar de peus a terra, fuig del cànon i de la norma, i malda per representar una interioritat desbordant, a desgrat de semblar que ens parla d’irrealitats, quan a la fi ens ve a descriure instants d’alta tensió poètica, trobades insòlites que remeten a la seva narrativa escenogràfica. Ymbernon no ve, però, de la dramatúrgia, per més visual que sembli, ni de l’absurd, sinó de la poetització objectual, de la visualització de les imatges poètiques, que prenen de l’entorn els arguments per construir mons propis, en la mesura que aquests referencien el món. Josep Miquel Garcia
Creació, direcció i escenografia: David Ymbernon; Amb: Elisabet Augé, Isolda Barbarà, Jordi Casadevall, Miquel Àngel Marín, Yolanda Cañardo, David Ymbernon, Andriy Antonovskiy, Benjamí Tous, Carles Sales, Catalina Girona, Cristina Manrique, Dadà Ymbernon, Daida Ymbernon, Don Simón y Telefunken, Majorettes del Colegio San Vicente de Irún; Il·luminació: Jep Verges; So: Jordi Casadevall, Marc Romagosa; Vídeo: Atzucac Films; Fotografia: David Ymbernon; Ajudant de direcció: Elisabet Augé; Regidoria: Ariadna Castedo; Auxiliar de càmera: Clàudia Troy; Text: Carles Hac Mor;
