El desenterrador vol posar la mirada en la paraula, la seva corpologia i la seva relació amb el cos i l'acció.
La corpologia de les paraules és aquella propietat que tenen no només de crear i assenyalar el món físic, sinó de generar un món ètic, un sistema polític i un ordre social.
Aquest projecte vol indagar en l'estreta i canviant relació que es produeix entre les paraules, el seu ús i les accions que se'n deriven. Una relació d'anada i tornada que dóna sentit i cos a la nostra manera d'habitar el món.
En aquests moments en què sembla que el llenguatge tendeix a la simplificació, a la sintetizació (via tecnologia) i a una certa globalització, volem aturar-nos i observar aquest procés amb deteniment per mirar-nos i mirar d'entendre les seves conseqüències en els nostres cossos i la nostra manera d'accionar. Desenterrarem paraules, valors ètics i morals importants per a la comunitat.
I a baix, des del forat, mirant cap amunt, la imatge no s'assemblarà a la del mite de la cova de Plató, no hi haurà separació entre la matèria i les idees.
A sota hi ha roca sedimentària, oxigen, sofre, ossos, aigua, minerals, cucs, restes, gasos, restes orgàniques i inorgàniques.
En realitat no ens interessa fer un forat per trobar una paraula fòssil. El que ens interessa és el moviment que hi ha en fer-ho, el moviment físic i mental que significa excavar i remoure la terra.
Convocar el pensament a través del moviment. Moure i pensar des d’allò singular i contingent. Examinar el que és universal i el que donem per ben sabut.
El procés de cristal·lització d'un concepte mai no ha estat individual, sinó col·lectiu, i ha de passar la prova de la transmissió. Ha de servir, utilitzar, dir.
Quan apareguin a la superfície els nostres nous-vells personatges, sens dubte hi haurà una nova posada en escena, una adequació amb el present que ens forçarà a reenfocar la mirada, a tensionar per tornar a relaxar.
A engreixar una mica aquests vocables anorèxics.
