Si parlem de l'imaginari de ficcions que han marcat la història del continent europeu no faltaran a la llista ni les obres del dramaturg noruec Henrik Ibsen ni, en particular, Un enemic del poble, l'obra que porta a escena la Schaubühne Berlin, dirigida per Thomas Ostermeier. Amb un missatge universal que va més enllà de la història estricta que explica, ens presenta el doctor Stockmann, un metge que descobreix que les fonts que alimenten la ciutat balneària on viu estan contaminades per un patogen causat per la indústria i que, per tant, unes aigües suposadament medicinals s'han convertit en tòxiques. Urgeix fer públic l'assumpte i posar-hi solucions, però les autoritats locals, liderades per Peter, el germà del doctor, no veuen de bon ull fer emergir un problema que amenaça el benestar econòmic de la població i, en conseqüència, apostaran per silenciar un doctor que, progressivament, quedarà apartat de la comunitat. No, la qüestió ja no és la pol·lució de les aigües, sinó els mals d'una societat contaminada per l'ambició i els diners, l'autèntic objecte de les crítiques d'Ibsen i d'Ostermeier. Quin paper pot tenir la transparència en una societat completament lliurada al benefici comercial?
En aquesta versió, amb dramatúrgia de Florian Borchmeyer, el món que retratava Ibsen és més a prop que mai dels nostres temps, i fa emergir el desig de grans canvis que s'amaga sota l'aparent tranquil·litat i equilibri de la societat contemporània. Músics en viu a l'escenari acompanyen una representació fascinant i estimulant en la qual no falten les guitarres elèctriques, les corredisses per l'escenari i una pintura que regalima per les parets i fins i tot per sobre d'alguns dels intèrprets.
Signa la producció, creada el 2012 però encara de plena actualitat, la Schaubühne de Berlín, un dels teatres més prestigiosos d'Alemanya, que dirigeix, des del 1999, Thomas Ostermeier. Nomenat Officier des Arts et des Lettres pel ministeri francès de cultura, que el va promoure al grau de commandeur l'any 2015, Ostermeier va obtenir, l'any 2011, el Lleó d'Or de la Biennal de Venècia pel conjunt de la seva obra. Considerat un dels principals directors de la seva generació, és un gran renovador dels clàssics (des d'Ibsen i Shakespeare fins a Txékhov i Strindberg, entre molts altres), tot i que també ha portat a escena textos contemporanis d'autors com Fassbinder, Martin Crimp o Mark Ravenhill.
Una producció de Schaubühne Berlin.
La presentació a Barcelona d'aquest espectacle ha estat possible gràcies al suport de:
Direcció: Thomas Ostermeier Adaptació: Florian Borchmeyer Interpretació: Christoph Gawenda, Konrad Singer, Genija Rykova, Laurenz Laufenberg/Renato Schuch, David Ruland, Moritz Gottwald, Thomas Bading Disseny de l’escenografia: Jan Pappelbaum Disseny del vestuari: Nina Wetzel Dramatúrgia: Florian Borchmeyer Composició musical: Malte Beckenbach, Daniel Freitag Disseny de la il·luminació: Erich Schneider Pintures murals: Katharina Ziemke Traducció de l'alemany: Albert Tola Traductor a escena: Thomas Sauerteig Fotografia: Thomas Aurin
