Què passaria si la Nora, el personatge més conegut de Henrik Ibsen, reaparegués a la mateixa casa que havia deixat enrere vint anys abans? Emma Vilarasau i Ramon Madaula ens ho expliquen de la mà d'un autor nord-americà d'èxit.
Segur que encara recordeu el final de Casa de nines, una de les creacions més conegudes d'Ibsen. És un drama prefeminista ambientat a Noruega en el qual la Nora, protagonista de la història, no acceptava representar el paper assignat a les dones del seu temps i ser tractada com una pertinença més, una nina en mans del seu marit. Ella era l'encarregada de tancar l'obra en sortir per la porta principal del domicili familiar per no tornar-hi mai més. Dins, quedaven un marit –el banquer Torvald Helmer–, i uns fills que, des d'aquell moment, serien aliens a la nova vida que emprenia la Nora. Però, i si vint anys més tard aquesta dona valenta i inconformista tornés a picar a la mateixa porta? Aquest és el punt de partida de A doll’s house, part 2, de Lucas Hnath, un dramaturg de Florida instal·lat a Nova York que s'ha convertit en un dels autors més representats del seu país i que ha vist el seu text convertit en un dels grans èxits de Broadway. En aquest text, Hnath converteix la porta a la qual truca la Nora al principi de la funció en un personatge més. En traspassar-la per tal de demanar al seu marit que signi els papers del divorci, la protagonista es veurà obligada a defensar les seves eleccions davant dels habitants de la casa i a assumir les conseqüències que els seus actes van tenir en la vida dels qui havien estat els seus familiars directes.
Dirigeix el muntatge Sílvia Munt, reconeguda actriu, directora i guionista. D’entre els seus últims treballs com a directora d’escena cal destacar Les noies de Mossbank Road, d’Amelia Bullmore (La Villarroel, 2017-2019, premi de la Crítica en la categoria de millor actriu ex aequo per a Cristina Genebat, Marta Marco i Clara Segura); La resposta, de Brian Friel (Grec 2018, nominada als premis Max en la categoria de millor direcció), i El preu,d’Arthur Miller (Grec 2016). En aquesta nova aventura escènica l'acompanyen Emma Vilarasau, un dels valors més reconeguts de l'escena catalana actual, i Ramon Madaula, un actor de teatre, televisió i cinema que ha exercit també com a autor i productor teatral.
Una coproducció del Grec 2019 Festival de Barcelona, el Teatre Romea i Verteatro.
A la representació del 20 de juliol, a les 18 h, el sobretitulat en català estarà adaptat per a persones amb discapacitat auditiva.
Autoria: Lucas Hnath Traducció: Helena Tornero Direcció: Sílvia Munt Interpretació: Emma Vilarasau, Ramon Madaula, Isabel Rocatti, Júlia Truyol Escenografia: Enric Planas Vestuari: Mercè Paloma Disseny de la il·luminació: David Bofarull Espai sonor: Jordi Bonet Ajudantia de direcció: Tilda Espluga Ajudantia d’escenografia: Víctor Peralta
Direcció de producció: Maite Pijuan Cap de producció: Marina Vilardell Producció executiva: Raquel Doñoro Direcció de l’oficina tècnica: Moi Cuenca Oficina tècnica: David Ruiz Regidoria i vestuari: Jana Morey
Construcció de l’escenografia: Pascualin Estructures i Estudi Taller d’escenografia Jorbà- Miró Confecció vestuari: Época Barcelona Intèrpret de violoncel: Manuel M. del Fresno Premsa: Anna Casasayas Màrqueting i comunicació: Publispec Reportatge fotogràfic: David Ruano Agraïments: Estudi Oido
Adaptació per a persones amb discapadidad auditiva: Aptent
