Fa trenta-set anys, van ser enemics que es van enfrontar al camp de batalla. Avui són veterans argentins i anglesos que comparteixen un escenari per reconstruir les seves memòries de la guerra de les Malvines.
Molts recorden encara aquella primavera del 1982 en què una potència europea —governada amb mà de ferro— es va enfrontar amb una dictadura que vivia els últims dies per unes illes de l'Atlàntic Sud. Ja fa gairebé quaranta anys d'un episodi que no només va acabar formant part dels llibres de text escolars de tots dos països, sinó que, a més, ha deixat empremtes profundes en la memòria i la vida dels qui la van viure. Veterans de guerra argentins i britànics les exploren conjuntament en aquesta peça de teatre documental que converteix els records en material escènic per estudiar com es relacionen experiència i ficció. Tornen a vestir els uniformes, fan el paper dels seus dirigents conduint-los cap a la guerra, munten una banda de rock i canten cançons i reviuen moments que van des de les festes al vaixell que els duia cap a la guerra fins a l'enfonsament del creuer Belgrano. Tot, per explicar de manera coral una guerra que, curiosament, va durar menys del que els protagonistes han trigat a assajar aquesta representació.
Ha reunit els veterans de tots dos bàndols Lola Arias, una escriptora, directora de teatre i cinema i performer argentina que està acostumada a transitar per les fronteres entre la realitat i la ficció amb propostes de teatre documental. En altres performances d'Arias, els fills reconstrueixen la joventut dels pares durant la dictadura militar argentina (Mi vida después, 2009), se'ns parla de la vida i del paper de les dones i la comunitat queer en el règim comunista de l'antiga RDA (Atlas del comunismo, 2016) o es reconstrueix la vida d'un arqueòleg sirià que lluita des de fa cinc anys per ser reconegut com a refugiat a Alemanya (What they want to hear, 2018). El 2018, Arias va estrenar el film Teatro de guerra, el seu primer llarg (vist al festival barceloní L'Alternativa 2018), amb els mateixos protagonistes que aquest muntatge teatral.
Un encàrrec del LIFT Festival.
Una coproducció del Brighton Festival, Royal Court Theatre, Universidad Nacional de San Martín, Theaterformen, Le Quai Angers, Künstlerhaus Mousonturm, Maison des Arts de Créteil, Humain Trop Humain / CDN de Montpellier.
Autora i direcció: Lola Arias Interpretació: Lou Armour, David Jackson, Gabriel Sagastume, Ruben Otero, Sukrim Rai, Marcelo Vallejo Composició musical: Ulises Conti Escenografia: Mariana Tirantte Vestuari: Andy Piffer Disseny de la il·luminació i direcció tècnica: David Seldes Disseny del so: Roberto Pellegrino, Ernesto Fara Disseny de vídeo: Martín Borini Ajudantia de direcció: Erika Teichert Recerca i producció: Sofia Medici, Luz Algranti Ajudantia de producció: Lucila Piffer Ajudantia tècnica i de producció: Imanol López Ajudantia de vestuari: Federico Castellón Arrieta Ajudantia en les recerques a la Gran Bretanya: Kate O’Connor Producció delegada: Blanc Produccions Traducció al català: Lola Aymerich (Els Tres Hereus, SCCL)
