Si heu vist algun cop Titus Andrònic, no caldrà que us expliquem el catàleg d’horrors i de violència gratuïta en què, de vegades, es converteixen les obres teatrals del bard anglès. Potser és el més evident, però no és l’únic cas en la seva obra. Moltes de les peces que va escriure assoleixen un grau de brutalitat que les faria impossibles d’assumir per la nostra sensibilitat... si no fos que els telenotícies ens han acostumat ja fa temps a considerar gairebé normals la por, el patiment i l’horror. Racisme, violència, misogínia... no són en absolut estranys en les pàgines escrites per Shakespeare, i són una bona excusa per preguntar-se per què ens complau veure un crim de ficció o llegir-lo, quin paper té la violència en l’art del nostre temps i quines diferències hi ha en la manera de veure-la i jutjar-la avui respecte a segles passats.
El director belga Jan Lauwers, un dels grans noms del teatre europeu del nostre temps, ja ha posat en escena moltes de les obres de Shakespeare, des de Juli Cèsar (1990) fins al Rei Lear (2000), passant pel Needcompany’s Macbeth (1996). És, per tant, un bon guia en aquest viatge pels aspectes més negres de l’obra de Shakespeare que ens proposa el poeta Victor Afung Lauwers a Billy’s Violence. L’autor s’ha inspirat en les deu tragèdies shakespearianes per escriure uns diàlegs íntims i violents, deslliurats de qualsevol referent històric o anecdòtic. És la violència que ens mostra Shakespeare una demostració de la necessitat de la llei, o bé conté la seva pròpia veritat? El mateix Jan Lauwers ens recorda que, al Londres de Shakespeare, les execucions de delinqüents eren espectacles públics, es cremava dones acusades de bruixeria als carrers i les baralles de gossos eren cosa de cada dia. En aquest context, un autor no tindria més remei que recórrer al sexe i la violència per omplir els teatres on es representaven les seves obres. És Shakespeare una mena de Tarantino de finals del segle XVI i principis del XVII? Ens responen els i les integrants de la Needcompany, la companyia teatral multidisciplinària, multicultural i innovadora creada el 1986 per Jan Lauwers i Grace Ellen Barkey, a la qual es va afegir el 2001 Maarten Seghers, compositor de la banda sonora original d’aquest muntatge, però també els còmplices locals de Jan Lauwers i la Needcompany: un Nao Albet sempre disposat a explorar els camins oberts pel director belga; Gonzalo Cunill, un actor nascut a l’Argentina i amb una llarga trajectòria als escenaris catalans i també al cinema, i l’actor i director Juan Navarro.
Una coproducció del Grec 2021 Festival de Barcelona, Needcompany, Teatre Nacional de Catalunya, Teatro Español, Naves del Español en Matadero, Teatro Central (Sevilla) i Les Salins - Scène Nationale de Martigues.
Finançat gràcies al Tax Shelter BNP Paribas Fortis Film Finance NV/SA.
Amb el suport del Tax Shelter del Govern federal belga i el Govern de Flandes.
Espectacle per a persones de més de 16 anys.
L’estrena absoluta d’aquest muntatge es produirà dins del Grec 2021 Festival de Barcelona.
Text: Victor Lauwers Música: Maarten Seghers Direcció, escenografia i vestuari: Jan Lauwers Coreografia: Grace Ellen Barkey Interpretació: Nao Albet, Grace Ellen Barkey, Gonzalo Cunill, Martha Gardner, Romy Louise Lauwers, Juan Navarro, Maarten Seghers, Meron Verbelen Dramatúrgia: Elke Janssens Assistència de dramatúrgia: Erwin Jans Il·luminació: Ken Hioco Equip tècnic i de producció: Marjolein Demey, Ken Hioco, Tijs Michiels Assistència de vestuari i attrezzo: Nina López Le Galliard
