Música en viu, teatre i recursos audiovisuals serveixen al dramaturg i director Àlex Mañas per evocar els últims dies d'un músic atrapat en l'exili, en un espectacle que es recolza en la iconografia cinematogràfica.
El músic i compositor Béla Bartók s’ha vist obligat a deixar la seva Hongria natal i traslladar-se a Nova York amb la seva esposa, Dita, fugint del règim nazi. Amb pocs diners a la butxaca i una salut que empitjora per moments, Bartók mira d’acabar unes composicions on constantment apareixen les músiques tradicionals d’una terra que s’estima però que ha permès la barbàrie. La febre i la son creen, durant una única nit, un ambient màgic i oníric on sonen en viu els seus 44 duos per a dos violins, interpretats en directe per Oriol Algueró i Sergi Alpiste. La narració de dos actors, Rosa Renom i Lluís Marco, posa en paraules les contradiccions, l’enyorança, la guerra i la malaltia que turmenten l’autor, mentre es projecten un seguit d’imatges que remeten a l’estètica expressionista. La biografia musical i teatral d’un autor a la recerca de la seva identitat.
Dramatúrgia i direcció: Àlex Mañas; Intèrprets: Rosa Renom, Lluís Marco; Música en directe: 44 duos per a dos violins, de Béla Bartók ; Violí: Oriol Algueró, Sergi Alpiste ; Escenografia: Jose Novoa; Vestuari: Jose Novoa; Audiovisual: Blai Tomàs; Producció executiva: Anna Mayné; Coordinació: Anna Mayné; Ajudant de direcció: Ester Villamor; Il·luminació: Mingo Albir; Producció tècnica: Francesc Arpí, Bernat Mayné; Producció audiovisual: Mar Saez; Elèctric: Ivan Rodríguez; Col·laboració actoral en l'audiovisual: Roc Jou (nen), María Baena (nena); Revisió catalana: Mercè Ibarz; Supervisió lingüistica: Margarida Abras;
