En el teatre anglosaxó és habitual portar a escena, de manera conjunta, obres breus que toquen un mateix tema o tenen algun punt en comú. En aquesta línia s’inscriu Barbados, etcétera, un muntatge teatral amb només una actriu i un actor, una parella protagonista que compareix davant els espectadors i les espectadores en un espai buit. Són actors o personatges? No hi ha cap trama concreta per explicar: només paraules que dibuixen situacions, perfilen personatges i suggereixen unes històries que prenen forma a poc a poc en l’autèntic escenari de la representació: la ment del públic. Tot té com a eix aquesta parella i un lloc que potser és real, però que perfectament podria ser un espai imaginari: l’illa de Barbados que dona títol al muntatge. La secció de mobles de terrassa i jardí d’una firma comercial internacional, un tapisser enamorat, un vídeo musical, una parella com totes les parelles que coneixeu: a partir d’aquestes situacions i personatges, les tres obres breus que veureu us parlaran de la parella i de l’amor, però també de la incomunicació, del desamor, de la desmemòria... La funció, carregada de simbolismes que se segueixen perfectament, és una mostra d’un llenguatge teatral únic en què trobem elements de comèdia que gairebé es podrien qualificar de surrealistes, però en un context de gran lirisme que al·ludeix al món afectiu dels personatges, uns éssers fora del comú que, tot i això, acaben per mostrar el caràcter universal dels seus sentiments o patiments.
És un muntatge de La_Abducción, una companyia teatral creada i dirigida per Pablo Remón i amb un gran èxit a Madrid, però que encara no havia presentat cap producció a Barcelona. El director i dramaturg, que també escriu per al cinema i la televisió, va néixer a Madrid el 1977 i es va formar a l’Escola de Cinematografia i de l’Audiovisual de la Comunitat de Madrid (ECAM) i també, l’any 2009, a Nova York. Ha estat guardonat com a guionista de cinema i director de curtmetratges (Circus, Todo un futuro juntos) i ha escrit els guions de Mundo fantástico (2003), Casual Day (2008) i Cinco metros cuadrados (2011). L’any 2013 va crear La_Abducción per posar en escena La abducción de Luis Guzmán, un debut teatral que va fer que s’hi fixessin totes les mirades. Muladar, escrita amb el seu germà, Daniel Remón, va ser la seva segona obra i hi va obtenir el premi Lope de Vega de teatre l’any 2014. La tercera obra que va escriure, 40 años de paz (2015), va ser nominada als premis Max i va ser finalista en la categoria de millor autor revelació. A partir d’aquí, muntatges com El tratamiento (2018), Sueños y visiones de Rodrigo Rato (2019, escrita amb el també guionista i dramaturg Roberto Martín), una Doña Rosita anotada que ens introduïa en el món familiar del director amb llenguatge lorquià, o Barbados, etcétera, estrenada l’any 2020. Aquest abril passat va estrenar al Centro Dramático Nacional Los farsantes, un muntatge sobre el món de l’espectacle.
Una producció de La_Abducción i Teatro Kamikaze.
Aquesta obra neix d’un procés conjunt d’assajos de La_Abducción en el qual van participar, a més dels actors i actrius de l’obra, Ana Alonso i Francisco Reyes.
Text i direcció: Pablo Remón, Interpretació: Fernanda Orazi,, Emilio Tomé, Ajudantia de direcció: Raquel Alarcón, Il·luminació i so: David Benito, Óscar G. Villegas, Producció: Silvia Herreros de Tejada, Pablo Ramos Escola, Escenografia i vestuari: La_Abducción, Fotografia: Vanessa Rábade, Disseny del cartell: Dani Sanchis, Disseny gràfic: Dani Sanchis, Patricia Portela Fotografia: Vicente A. Jiménez, Vanessa Rábade
