Joia, eufòria, emoció, però també tristesa, ràbia, por i fins i tot dolor. El riure té moltes cares i un artista italià, guanyador d'un Lleó d'Or a la Biennal de Venècia 2019, les explora en companyia de nou intèrprets i del públic.
La necessitat que tots tenim de sentir-nos estimats incondicionalment, però també el dolor, són temes centrals d'un espectacle que es basa en el riure, però no sempre en l'humor. Té com a títol el nom d'un dels arquetips del pallasso, aquell que, amb el nas vermell, tot ho embolica i tot ho espatlla. Nom curiós, distingit i imperial, per a un personatge que es considera foll i sinònim de la idiotesa, i que potser oculta l'amargor darrere el riure. Aquest personatge dona títol a un muntatge en què els nou intèrprets en escena es comuniquen únicament i exclusivament, mitjançant el riure. Expressen alegria? Sí, emocions positives i de vegades eufòria, però també por, patiment, i fins i tot ràbia i violència... Per què riuen? No busqueu una raó, només veieu-los proferir riallades sonores o dibuixar somriures tímids mentre caminen, mentre corren, quan s'abracen o quan es posen d'acord per riure de manera organitzada... És un projecte de l'European Creative Hub que ha implicat centres de creació de diversos punts del continent, entre els quals el Grec Festival de Barcelona, la Biennale de la danse de Lió, el Théâtre de Liège i el Teatro Municipal do Porto.
Ha imaginat el muntatge Alessandro Sciarroni, un creador italià amb una llarga experiència en les arts escèniques que acaba de rebre el premi en reconeixement al conjunt de la seva trajectòria a la Biennal de Venècia 2019. En contacte amb tota mena de disciplines o gairebé, Sciarroni supera les fronteres entre gèneres per utilitzar en els seus espectacles des d'elements de la dansa a d'altres procedents del circ o fins i tot alguns del món de l'esport. Explora les obsessions, pors i fragilitats inherents a l'art de la representació i busca sempre la màxima empatia entre el públic i els intèrprets que són dalt de l'escenari.
Una producció del Grec 2019 Festival de Barcelona, Marche Teatro Teatro di Rilevante Interesse Culturale, corpoceleste_C.C.00#, European Creative Hub – French Minister of Culture/Maison de la Danse grant for Biennale de la danse de Lyon 2018, Théâtre de Liège, Teatro Municipal do Porto, Centquatre-Paris, apap - Performing Europe 2020.
Un projecte cofinançat pel Creative Europe Programme of the European Union, Snaporazverein, Theaterfestival Boulevard, Theater Freiburg (Alemanya).
Coproduït per Tanzfabrik Berlin, Centrale Fies, L'arboreto - Teatro Dimora di Mondaino.
Alessandro Sciarroni és artista associat al Centquatre-París i té el suport, en qualitat de "focus-artist", de l'apap - Performing Europe 2020.
Autoria i direcció: Alessandro Sciarroni Interpretació: Massimiliano Balduzzi, Gianmaria Borzillo, Marta Ciappina, Jordan Deschamps, Pere Jou, Benjamin Kahn, Leon Maric, Francesco Marilungo, Cian Mc Conn, Roberta Racis, Matteo Ramponi (nou intèrprets en escena en cada representació) Composició musical: Yes Soeur! Col·laboració artística: Erna Ómarsdóttir, Valdimar Jóhannsson Moviment i col·laboració en la dramatúrgia: Elena Giannotti Col·laboració en la dramatúrgia: Chiara Bersani, Peggy Olislaegers, Sergio Lo Gatto Entrenament en el ioga del riure: Monica Gentile Entrenament vocal: Sandra Soncini Vestuari: Ettore Lombardi Disseny de la il·luminació: Sébastien Lefèvre Direcció tècnica: Valeria Foti Tècnic en gira: Cosimo Maggini Recerca: Damien Modolo Promoció: Lisa Gilardino Administració i producció executiva: Chiara Fava Oficina de premsa: Beatrice Giongo
