Estimem de la manera que volem o com ens han dit que ho havíem de fer? I si l'amor romàntic no fos sinó un sistema de control extraordinàriament efectiu? Si aquestes preguntes us fan ballar el cap, potser hauríeu de remenar el cul.
Sona estrany, oi? Però és el que ens proposa la periodista cultural Júlia Bertran, autora del llibre M'estimes i em times en el qual, mitjançant il·lustracions i converses amb diversos personatges, posa en qüestió l'amor romàntic, la cultura monògama, la família tradicional i, en conjunt, els rols sexistes que regeixen la nostra vida íntima i social. Podem desprendre’ns d’aquests mandats de gènere i estimar sense cotilles prefabricades? Potser la dansa és una bona manera de començar a alliberar, d'entrada, els nostres cossos. La Júlia Bertran ha estudiat el ball que es coneix com a perreo o twerking, sovint considerat un ball patriarcal que cosifica i denigra les dones. Però si heu provat de moure el cul al ritme de la música, sabreu que el femení de cos mai no és cosa. I és que potser el caràcter patriarcal del twerking rau en la manera com ens el mirem i no en el ball en si mateix, de la mateixa manera que una faldilla curta o un escot no són pas masclistes, però potser sí que ho són algunes de les mirades que s'hi projecten. Com desmuntem la perspectiva androcèntrica que ha marcat la nostra mirada al món? Alliberem el cos femení de la culpa que el travessa. Això el que ens proposen a Twerking. I fem-ho de la mà de la Júlia Bertran i de l’Ana Chinchilla, una de les professores de ball que li ha ensenyat a moure el cul i les idees. Sacsegem natges i prejudicis, celebrant-nos, convertint la dansa en una trinxera des d’on combatre els estereotips sexistes que homes i dones tenim tan assumits.
Sixto Paz porta a escena els conceptes dels quals Júlia Bertran parla en el seu llibre. És una companyia teatral integrada per creadors de camps diversos, i no només de l'escena, que defensa l'eclecticisme per afrontar des de punts de vista diferents cada projecte que emprenen. Tot i això, sempre basen la seva feina en les emocions, en l'actualitat i en el públic assistent, a qui els agrada implicar en els seus muntatges. El 2017 ja van portar al festival Tender Napalm, un text de Philip Ridley que va dirigir Pau Roca.
Una producció del Grec 2019 Festival de Barcelona, l'Escenari Joan Brossa i Sixto Paz.
Autoria: Júlia Bertran, Ana Chinchilla, Jan Vilanova, Pau Roca Direcció: Pau Roca Dramatúrgia: Jan Vilanova Interpretació: Júlia Bertran, Ana Chinchilla Moviment: Alba Sáez, Ana Chinchilla Espai sonor: Clara Aguilar Disseny de la il·luminació: Guillem Gelabert Escenografia: Paula Font, Paula González Disseny i realització de video: Alejo Levis Ajudantia de direcció: Clara Mata, Jan Vilanova Producció: Clara Mata
