Com es gestiona i es localitza la mort en les nostres societats? Quina economia envolta els nostres traspassos i quins mecanismes els regulen en un món hedonista, positiu fins a l’extrem i que glorifica la joventut i blasma la vellesa? Les integrants de Las Huecas es fan aquestes preguntes amb una intenció molt clara: trobar instruments que trenquin amb el relat convencional sobre la mort. El col·lectiu estava en procés de creació quan va esclatar la pandèmia de la covid-19, que ho va canviar tot i a tot arreu: en el món occidental, especialment, vam descobrir que no érem eterns i es va desfermar un pànic general. En aquest panorama, potser sí que cal dur a escena, com fan Las Huecas, una proposta que combati la manera com considerem la mort i, per tant, també la vida.
Aquellas que no deben morir ha guanyat recentment el premi Novaveu de la Crítica Jove en els XXIV Premis de la Crítica d’Arts Escèniques. Com a col·lectiu, Las Huecas neix el 2016 i està constituït per quatre actrius, una tècnica i una productora. Amb una percepció biogràfica i política del cos, opten per una estètica del distanciament i de l’estranyament de la realitat, posen al descobert els codis teatrals i aposten per la poètica del fracàs.
Una coproducció de La Infinita de l’Hospitalet (l’Hospitalet de Llobregat), Antic Teatre (Barcelona) i Festival TNT (Terrassa).
Creació: Col·lectiu Las Huecas Actants: Júlia Barbany, Esmeralda Colette, Núria Coromines, Andrea Pellejero Tècnica: Sofía A. Martori Composició de l’espai sonor: Adrià Girona Disseny de la il·luminació: Ana Rovira Artefactes: Dani García Assistència en els processos de dol: Júlia S. Cid, part de Som Provisionals Assistència funerària: Núria Isern Producció: Esther Fernandes Fotografia: Mila Ercoli, Roc Pont
