Un perfecte cavaller anglès es posa a cantar temes clàssics del jazz i aconsegueix que sonin tan nous com el dia que els van compondre. Per saber quin és el secret haureu de venir a escoltar la seva veu i el seu piano.
De petit el fascinaven artistes com Bill Evans, Frank Sinatra o Nat King Cole, i la influència d'aquests monstres de la música és evident en tots els seus treballs. Si algú ha tingut el plaer d'escoltar la seva extraordinària versió de Cheek to Cheek ja es pot fer una idea del que ens proposa en el seu últim disc, on ell mateix confessa que ha pres estàndards del jazz i clàssics del swing de la vella escola i els ha reinterpretat a la seva manera, sense la més mínima vergonya, passant-los pel filtre del primer Stevie Wonder i d'aquella discogràfica feta llegenda de la música negra nord-americana, la Motown. No hi ha res de vell o passat de moda en les relectures que fa d'aquests clàssics, només frescor, energia i un talent que possiblement seduiria alguns dels artistes que versiona. Convertit en el número u dels crooners d'avui, el seu estil és tan viu i estimulant com elegant. No és gens estrany que el disc amb el qual es va donar a conèixer a tot el món l'any 2011, Delovely, encapçalés les llistes de venda de discos de jazz aquell any ni que els seus vídeos (d'una qualitat equiparable a les cançons que interpreta) estiguin entre els més vistos a la xarxa.
Interpretació musical: Anthony Strong (piano/veu), Dave Ohm (percussió), Spencer Brown (baix), Alam Nathoo (saxo); Producció executiva: Montuno;
