L'esperit del live art, on l'experimentació no és només un acte estètic sinó el fet essencial, amara una proposta que és tot un experiment escènic a cavall de l'ordre i el caos.
I és que els mateixos espectadors tindran, en aquest muntatge, la capacitat de dir la seva, no tant amb paraules sinó fent servir els instruments sonors que es posaran al seu abast: una guitarra, una pua i un amplificador per persona. Amb aquests elements, el públic podrà crear el rebombori constant que, de fet, acostuma a acompanyar tot el muntatge. Però aquests mateixos espectadors i espectadores tindran també la possibilitat de no actuar i, per tant, de crear un silenci que l'única performer de l'espectacle s'encarregarà d'omplir amb les seves paraules, un text relacionat, precisament, amb aquesta anarquia de què ens parla el títol. Mentre el diu, interpreta una coreografia inalterable i d'una durada exacta que durà a terme independentment del silenci o el brogit que produeixin els mateixos espectadors.
Una proposta de la Societat Doctor Alonso (Sofía Asencio i Tomàs Aragay) que interpreta l'actriu, directora i responsable de la programació artística de l'Antic Teatre, Semolina Tomic, i, especialment, un públic que en aquest espectacle no pot inhibir-se i està obligat en tot moment, amb la seva acció o inacció, a realitzar la seva aportació a l'experiència.
Direcció: Sofía Asencio; Dramatúrgia: Tomàs Aragay; Direcció coreogràfica: Sofía Asencio Aznar; Creació i interpretació: Semolina Tomic; Il€luminació i espai escènic: CUBE; Espai sonor: Alfonso Ferri; Producció: Imma Bové; Distribució: Societat Doctor Alonso;
