La ciutat i les formes en què els humans l'habiten (o no) és el tema del nou muntatge d'una jove companyia grega, que utilitza un llenguatge poderós per tal de crear un ballet urbà als carrers d'una urbs imaginària.
Amb espectacles anteriors com ERA poVERA i Planites, l'Aerites Dance Company prenia l'entorn urbà com a espai de conflicte o com a simple escenari del moviment d'uns personatges en migració permanent. Ara, la ciutat i, en concret, la manera com l'habitem, o com n'utilitzem els espais buits, torna a ser protagonista. Què vol dir no tenir casa i viure al carrer? Quin significat tenen, en una ciutat, els espais buits? Com podem reutilitzar-los i quina mena de dansa s'hi pot ballar? Potser les ciutats, en un temps de crisi en el qual la prosperitat de temps passats ha esdevingut un somni que no tornarà, es convertiran en grans cementiris de ciment, com sembla suggerir el títol de la peça. I és que Cementary transcorre en una ciutat imaginària d'un temps futur que serveix a la companyia per induir a una reflexió sobre el nostre temps. Ho fan utilitzant un llenguatge contradictori i provocatiu però a l'abast de tots els espectadors i espectadores, amb el qual recreen un futur de guerra, caos i desordre.
0/00s la nova proposta d'una companyia creada l'any 2006 per Patricia Apergi i Dimitris Chalazonitis, i centrada en la creació d'espectacles que investiguen el moviment a partir d'una base teòrica i dramatúrgica. La combinació de la dansa, les arts escèniques, la poesia, la pràctica teatral i les noves tecnologies són les eines d'una companyia que ha presentat les seves creacions en escenaris i festivals d'arreu del món.
Coreografia: Patricia Apergi; Dramatúrgia: Roberto Fratini; Interpretació: Ilias Chatzigeorgiou, Nondas Damopoulos, Chara Kotsali, Giorgos Michelakis, Ioanna Paraskevopoulou, Eva Georgitsopoulou
; Composició musical: Vassilis Mantzoukis; Escenografia: Dimitris Nassiakos; Vestuari: Vassiliki Syrma; Disseny de la il€luminació: Nikos Vlassopoulos; Ajudantia de coreografia: Dimitra Mitropoulou ;