Un dramaturg italià arrelat a Barcelona amb una àmplia trajectòria internacional rellegeix el Teorema de Pier Paolo Pasolini i transporta al teatre la seva força trencadora.
Una família burgesa viu l’espera d’un misteriós convidat. Un convidat amb un intens atractiu, sota l’influx del qual aniran caient tots els membres de la família: tots passaran per aquesta experiència meravellosa i alhora esborronadora que és l’amor. Un amor que, en la seva impossibilitat de ser mostrat —és a dir, representat—, es descobreix «obscè»: en la seva soledat, cadascun dels membres de la família es veurà obligat a confrontar-se amb si mateix i amb les conseqüències dels seus actes.
Davide Carnevali, un dels nous dramaturgs amb més reconeixement a Europa, ha rebut l’encàrrec del TNC d’enfrontar-se a la força trencadora del Teorema pasolinià amb l’ànim de qüestionar l’autèntica capacitat política —transformadora— del gest artístic i la renovació dels codis lingüístics. Carnevali ha reobert l’obra i l’ha posada en contacte amb les seves fonts, les escriptures sacres; procurant instaurar alhora un nou diàleg amb la contemporaneïtat. Això significa fer que l’obra parli una llengua plena, viva i actual: es tracta de polemitzar amb l’estètica i el llenguatge d’avui, tal com volia Pasolini per al seu Teorema fa cinquanta anys.
Dirigeix la posada en escena el director Albert Arribas, que ja va ser present a la programació del Grec 2016 com a autor i director de F.R.A.U., un muntatge que duia al teatre el món literari d’Albert Balasch.
Autor: Davide Carnevali, Albert Arribas; Traducció: Albert Arribas; Direcció: Albert Arribas ; Dramatúrgia: Davide Carnevali; Interpretació: Mònica Almirall, Màrcia Cisteró, Oriol Genís, Antònia Jaume, Sergi Torrecilla; Escenografia i vestuari: Sílvia Delagneau ; Disseny de la il€luminació: Ignasi Camprodon; Disseny del so: Lucas Ariel Vallejos; Assistència a la producció: Maria G. Rovelló;
Espai
Plaça les Arts, 08013 Barcelona, Barcelona, Espanya