Barcelona vivia, l'any 1976, un convuls moment polític, un ambient que s'estenia a la professió teatral. El 1975 havia tancat el Teatro Nacional de Barcelona, la taxa d'atur entre els actors de la ciutat era espectacular i la cartellera estava dominada per espectacles comercials de qualitat dubtosa programats directament des de Madrid. Als marges d'aquest panorama teatral oficial, però, havia anat naixent el que després es coneixeria com a teatre independent. Era un teatre valent, compromès, jove, protagonitzat per molts dels que formarien part de l'Assemblea d'Actors i Directors.
Però el novembre del 1975 havia mort del dictador i tot i que encara no hi havia hagut unes eleccions democràtiques (que arribarien el 1977), ja bufaven aires de democràcia. L'Assemblea d'Actors i Directors ho va aprofitar per organitzar per primera vegada una temporada al Teatre Grec de Montjuïc, on entre el 1973 i el 1975 l'empresa de Maria Lluïsa Oliveda ja havia programat unes temporades en què alternava la dansa, la música i el teatre. La Comissió Gestora i Executiva d'aquell primer Grec estava formada per Mario Gas, Jaume Nadal, Josep Maria Loperena, Josep Torrents, Ricard Salvat i Carlos Lucena, representants de tot un col·lectiu d'actors i actrius que, de manera insòlita, programaven ells mateixos, sense intermediaris de cap mena, un festival de caire autogestionari.
La música va ser la gran protagonista, tot i que no l'única, d'una edició en què no van faltar les inevitables detencions policials. Pau Riba, Iceberg, Ramon Muntaner o Maria del Mar Bonet van ser només alguns dels músics que van pujar aquell any a l'escenari del Grec, on també hi van ser actors i actrius com Rosa Maria Sardà, Enric Majó, Rosa Novell, Núria Espert, Comediants i una llista inacabable de professionals compromesos.
L'any següent, l'Assemblea d'Actors i Directors es va continuar fent càrrec del festival, que va obrir amb un aplaudit espectacle del Bread and Puppets Theatre dirigit per Peter Schuman. La programació teatral prenia més pes davant la musical, a diferència de l'edició del 1976, però l'experiència no va tenir el mateix èxit que l'any anterior. I si el 1976 va ser el de la unitat, l'edició del 1977 va acabar amb divisions i males crítiques que van propiciar que el 1978 no se celebrés el Grec.
Barcelona vivia, l'any 1976, un convuls moment polític, un ambient que s'estenia a la professió teatral. El 1975 havia tancat el Teatro Nacional de Barcelona, la taxa d'atur entre els actors de la ciutat era espectacular i la cartellera estava dominada per espectacles comercials de qualitat dubtosa programats directament des de Madrid. Als marges d'aquest panorama teatral oficial, però, havia anat naixent el que després es coneixeria com a teatre independent. Era un teatre valent, compromès, jove, protagonitzat per molts dels que formarien part de l'Assemblea d'Actors i Directors.
Però el novembre del 1975 havia mort del dictador i tot i que encara no hi havia hagut unes eleccions democràtiques (que arribarien el 1977), ja bufaven aires de democràcia. L'Assemblea d'Actors i Directors ho va aprofitar per organitzar per primera vegada una temporada al Teatre Grec de Montjuïc, on entre el 1973 i el 1975 l'empresa de Maria Lluïsa Oliveda ja havia programat unes temporades en què alternava la dansa, la música i el teatre. La Comissió Gestora i Executiva d'aquell primer Grec estava formada per Mario Gas, Jaume Nadal, Josep Maria Loperena, Josep Torrents, Ricard Salvat i Carlos Lucena, representants de tot un col·lectiu d'actors i actrius que, de manera insòlita, programaven ells mateixos, sense intermediaris de cap mena, un festival de caire autogestionari.
La música va ser la gran protagonista, tot i que no l'única, d'una edició en què no van faltar les inevitables detencions policials. Pau Riba, Iceberg, Ramon Muntaner o Maria del Mar Bonet van ser només alguns dels músics que van pujar aquell any a l'escenari del Grec, on també hi van ser actors i actrius com Rosa Maria Sardà, Enric Majó, Rosa Novell, Núria Espert, Comediants i una llista inacabable de professionals compromesos.
L'any següent, l'Assemblea d'Actors i Directors es va continuar fent càrrec del festival, que va obrir amb un aplaudit espectacle del Bread and Puppets Theatre dirigit per Peter Schuman. La programació teatral prenia més pes davant la musical, a diferència de l'edició del 1976, però l'experiència no va tenir el mateix èxit que l'any anterior. I si el 1976 va ser el de la unitat, l'edició del 1977 va acabar amb divisions i males crítiques que van propiciar que el 1978 no se celebrés el Grec.
