L'abril del 1979 es van celebrar les primeres eleccions municipals de la democràcia i les esquerres van guanyar a l'Alcaldia de Barcelona. Rafael Planas es va fer càrrec de la Regidoria de Cultura i va nomenar delegat Joan-Anton Benach. Aquell primer equip que tot just acabava d'arribar a l'Ajuntament va decidir recuperar el Grec, que l'any anterior no s'havia celebrat i havia deixat desert el teatre de Montjuïc. Per primer cop el consistori es feia càrrec del festival.
Tot i la manca de temps, tots dos, regidor i delegat, es van llançar a l'aventura de salvar el festival, i a fe que ho van aconseguir. Pradas era un periodista que coneixia molt bé els moviments socials i veïnals de la ciutat, i s'havia presentat en el cinquè lloc de les llistes del PSUC per Barcelona, on havia estat responsable de política municipal i moviment popular. Va tenir en Benach un molt bon delegat que va assumir bona part del pes de l'organització del festival, fins al punt que per a molts aquell festival es va conèixer com "el Grec d'en Benach".
Joan-Anton Benach era periodista i llicenciat en dret, i el 1959 havia començat a treballar a El Correo Catalán, on havia fet de cronista local, cap de secció i fins i tot editorialista. L'any 1966 va esdevenir responsable de la crítica teatral del diari, cap de cultura i, des del 1977, redactor en cap. A El Correo Catalán, precisament, va treballar amb Pradas, Josep Maria Huertas Claveria i altres periodistes polititzats i profundament preocupats pels moviments socials i veïnals barcelonins.
Benach col·laborava també amb el programa "Giravolt" del circuit català de TVE, on el 1975 havia coincidit amb la després escriptora Montserrat Roig, i on va crear i dirigir el programa "Tot Art". Tenia bons contactes amb el món teatral que després de l'experiència de programar el Grec encara s'estrenyeren més. Ell i Prada van ser capaços en prop de cinc setmanes de muntar una programació que va arrencar amb l'Antígona d'Espriu dirigida per Josep Montanyès i Josep M. Segarra i que va incloure espectacles que han passat a la història del teatre català com Antaviana de Dagoll Dagom, M-7 Catalonia d'Els Joglars i Sol, solet de Comediants.
Tant Pradas com Benach van continuar, després de la seva etapa a l'Ajuntament -finalitzada en tots dos casos als anys vuitanta-, amb les seves carreres periodístiques, que els van portar a El Periódico i La Vanguardia respectivament, a més de col·laborar en nombroses publicacions, entre elles la revista Barcelona Metròpolis Mediterrània. Benach, crític teatral de La Vanguardia des del 1985, havia estat també professor de l'Escuela de Periodismo, havia impartit cursos i seminaris a l'Institut del Teatre i la Universitat Catalana d'Estiu de Prada de Conflent, i va ser membre del Consell Executiu del Congrés de Cultura Catalana.
L'abril del 1979 es van celebrar les primeres eleccions municipals de la democràcia i les esquerres van guanyar a l'Alcaldia de Barcelona. Rafael Planas es va fer càrrec de la Regidoria de Cultura i va nomenar delegat Joan-Anton Benach. Aquell primer equip que tot just acabava d'arribar a l'Ajuntament va decidir recuperar el Grec, que l'any anterior no s'havia celebrat i havia deixat desert el teatre de Montjuïc. Per primer cop el consistori es feia càrrec del festival.
Tot i la manca de temps, tots dos, regidor i delegat, es van llançar a l'aventura de salvar el festival, i a fe que ho van aconseguir. Pradas era un periodista que coneixia molt bé els moviments socials i veïnals de la ciutat, i s'havia presentat en el cinquè lloc de les llistes del PSUC per Barcelona, on havia estat responsable de política municipal i moviment popular. Va tenir en Benach un molt bon delegat que va assumir bona part del pes de l'organització del festival, fins al punt que per a molts aquell festival es va conèixer com "el Grec d'en Benach".
Joan-Anton Benach era periodista i llicenciat en dret, i el 1959 havia començat a treballar a El Correo Catalán, on havia fet de cronista local, cap de secció i fins i tot editorialista. L'any 1966 va esdevenir responsable de la crítica teatral del diari, cap de cultura i, des del 1977, redactor en cap. A El Correo Catalán, precisament, va treballar amb Pradas, Josep Maria Huertas Claveria i altres periodistes polititzats i profundament preocupats pels moviments socials i veïnals barcelonins.
Benach col·laborava també amb el programa "Giravolt" del circuit català de TVE, on el 1975 havia coincidit amb la després escriptora Montserrat Roig, i on va crear i dirigir el programa "Tot Art". Tenia bons contactes amb el món teatral que després de l'experiència de programar el Grec encara s'estrenyeren més. Ell i Prada van ser capaços en prop de cinc setmanes de muntar una programació que va arrencar amb l'Antígona d'Espriu dirigida per Josep Montanyès i Josep M. Segarra i que va incloure espectacles que han passat a la història del teatre català com Antaviana de Dagoll Dagom, M-7 Catalonia d'Els Joglars i Sol, solet de Comediants.
Tant Pradas com Benach van continuar, després de la seva etapa a l'Ajuntament -finalitzada en tots dos casos als anys vuitanta-, amb les seves carreres periodístiques, que els van portar a El Periódico i La Vanguardia respectivament, a més de col·laborar en nombroses publicacions, entre elles la revista Barcelona Metròpolis Mediterrània. Benach, crític teatral de La Vanguardia des del 1985, havia estat també professor de l'Escuela de Periodismo, havia impartit cursos i seminaris a l'Institut del Teatre i la Universitat Catalana d'Estiu de Prada de Conflent, i va ser membre del Consell Executiu del Congrés de Cultura Catalana.
