Aquesta pràctica podria desplegar-se invocant una segona vida per a tot allò que desapareix en un moment dels processos creatius, que queda relegat i oblidat o que va tenir una vida curta. Quan portem idees passades al moment present, aquestes entren en diàleg amb les condicions actuals, muten i es regeneren. El tema no és rescatar la idea intacta sinó que es resignifiqui a través d’establir relació amb el moment actual. Una de les premisses seria fer-ho amb un alt grau de creativitat i espontaneïtat que impliqui una recuperació de la inspiració, l’energia, el plaer i la il·lusió convertida en utopia.