Activitat

VISITA COMENTADA I TAULA RODONA VINCULADES A L’EXPOSICIÓ "ARXIU CABANYAL. A LA MEMÒRIA DEL LLOC"

25 setembre, 2024 - 17:30

Foto barri El Cabanyal Patricia Gómez y M Jesús González.jpg

El Cabanyal. Patricia Gómez i María Jesús González
El Cabanyal. Patricia Gómez i María Jesús González

17.30 h PB
Visita comentada amb les artistes Patricia Gómez + María Jesús González i amb la comissària Joana Hurtado Matheu.

18.30 h Sala d’actes P3
​Taula rodona Abans del desert, això era un barri. Els casos del Cabanyal de València i el Poblenou de Barcelona. Amb Marc Andreu, Tato Herrero i Patricia Gómez + María Jesús González, i Joana Hurtado Matheu (moderadora).

Entre la documentació visual de l’Arxiu Cabanyal hi ha una fotografia on veiem una paret de formigó davant d’un solar i una pintada que diu: «Cultura e historia de un barrio reducido a escombros». El títol d’aquesta xerrada, Abans del desert, això era un barri, comparteix les mateixes ressonàncies i ve d’una pintada que l’any passat es podia llegir a la porta tapiada de l’antic Mesón Poble Nou.

Quan Patricia Gómez i María Jesús González intervenen en algun edifici, fa temps que les seves parets parlen, i molt. En aquesta taula rodona contextualitzarem i estirarem tot allò que diuen les parets i la gent de dos barris amb històries similars: el Cabanyal de València i el Poblenou de Barcelona. Originàriament dos pobles de pescadors que van ser annexionats a la ciutat, a partir de la dècada del 1990 tots dos van viure un procés de transformació urbana amb efectes econòmics i socials tan dràstics que avui són un exemple d’especulació urbanística i lluita veïnal.

​Per a les dues activitats, cal fer reserva prèvia a activitats-centredart@bcn.cat.

Marc Andreu Acebal (Barcelona, 1973) és historiador i periodista. Director de la Fundació Cipriano García de CCOO de Catalunya, és també codirector de la revista Treball i col·laborador d’El País, Crític i les revistes L’Avenç, Sàpiens i Barcelona Metròpolis. Llicenciat en Periodisme a la UAB (1996) i doctor en Història Contemporània per la UB (2014), va guanyar el premi Agustí Duran i Sanpere d’història Ciutat de Barcelona 2015. Ha estat codirector de la revista Carrer de la FAVB, redactor d’El Periódico de Catalunya, cap de comunicació del Memorial Democràtic i conseller tècnic de l’Ajuntament de Barcelona, al Districte de Sant Martí. És membre del Grup de Recerca i Anàlisi del Món Actual (GRANMA-CEHI) de la UB.

Especialitzat en barris i realitats urbanes, moviments socials, cultura i política, així com en l’anàlisi de la Barcelona contemporània i la transició a Catalunya, ha participat en una trentena de llibres des que el 1996 va publicar Barcelona en lluita. El moviment urbà (1965-1996), amb Josep Maria Huertas. És autor de La ciutat transportada (1997), Barris, veïns i democràcia. El moviment ciutadà i la reconstrucció de Barcelona (1968-1986) (2015) i Les ciutats invisibles. Viatge a la Catalunya metropolitana (2016); i ha contribuït a les obres col·lectives Paco Candel i els altres (2024) i 22@Barcelona. Un distrito de innovación en disputa (2023), entre moltes altres.

​Luis Francisco Herrero (Santander, 1957) és arquitecte, amb obra publicada a les revistes El Croquis, A&V o VIA, entre altres. Va rebre els premis d’Arquitectura del Col·legi Oficial d’Arquitectes de València a la millor obra construïda a la Comunitat Valenciana en els períodes 19941995 i 2010-2012.

Té un màster en Conservació del Patrimoni per la Universitat Politècnica de València (UPV). El 2012 va rebre el Gran Premi de l’European Union Prize for Cultural Heritage/Europa Nostra en la categoria de conservació, pel projecte del Forn Alt núm. 2 de Sagunt.

És activista ciutadà. Va col·laborar amb els col·lectius CAVANILLES i TERRA CRÍTICA, i va ser membre de la Plataforma Salvem el Cabanyal fins que aquesta va assolir el seu objectiu. L’experiència en la Plataforma va donar lloc a nombroses publicacions i el tema de la seva tesi doctoral, El Cabanyal: permanencias y transformación (2016). Va participar, també, en la fase d’esborrany del Pla Especial del Cabanyal (2017-2018).

​És professor titular de la UPV, dins el grup de recerca PAISAR, integrat en l’Institut de Restauració del Patrimoni de la UPV. Ha dirigit o coordinat cursos de formació amb temàtica social a la UPV: «Una mirada sobre el Cabanyal» (2001), «La casa sin género» (2006), «Tras Siza» (2008), «En tres barrios» (2010). Actualment, dedica la seva activitat docent a reflexionar i ensenyar sobre la relació entre la morfologia i els seus pobladores.

Programació