Trobades // Renunciar a ser artista. Sessió 1: Crear dos, tres... molts 11-J

Vam començar l’any parlant de la renúncia de l’artista a ser, com a mínim, el centre d’atenció. Amb el suïcidi artístic de la parella Broomberg & Chanarin, i Martí Anson (con)fonent-se entre els participants de la seva exposició, vam descobrir com es pot deixar de ser artista sense deixar de fer art. Ara, les exposicions de Núria Güell i Oriol Fontdevila utilitzen conceptes com el bé i la bellesa per analitzar les causes i les conseqüències d’aquesta renúncia.

Són molts els artistes que en algun moment han renunciat a la seva condició. Per una crisi creativa, més d’un ha aturat, abandonat o fins i tot destruït la seva obra –és el cas de Rimbaud, Salinger, Michelangelo o Picasso, per mencionar-ne alguns de cèlebres. A la pel·lícula de Tarkovski Andrei Rublev, aquell monjo i pintor d’icones rus del segle xv renuncia a pintar per una crisi de fe: en un món salvatge, on regna la injustícia i la destrucció, l’art no pot transmetre cap oració i per tant deixa de ser necessari. Al segle xxi, pot ser l’art (que no l’artista) més necessari que mai? Podem fer de l’art una bonica arma contra el sistema imperant? Aquestes són algunes de les qüestions que tracten les exposicions actuals i sobre les quals hem volgut aprofundir convidant la Núria Güell i el Levi Orta a conduir dues taules de debat.

Art i fe, art i política topen amb la pregunta del subjecte: sobre qui recau la responsabilitat del fer sense ser? És la pregunta que Hannah Arendt es feia davant de l’obediència cega d’Eichmann, aquell buròcrata assassí, un de tants coautors de l’Holocaust. Una mirada que Güell reprèn i inverteix per qüestionar l’autoritat exercida en nom de les bones intencions, sigui des de les institucions eclesiàstiques o des de les culturals. On queda allò de «qui la fa, la paga»? La resposta de Güell són l’Amadeu, el Mohamed i el Xavier, persones que han passat per la presó i a qui la Núria ha demanat que fossin els vigilants de la seva exposició; però també la monja i els capellans volgudament anònims, parlant en nom d’un col·lectiu i uns valors que dicten lleis i càstigs.

Si esborrem el subjecte creador i pensem en el paper que té l’art en la societat, hem de repensar el rol de la institució cultural. Des de Catalunya, Núria Güell pregunta: qui hi ha darrere dels enunciats d’un museu? Qui i com s’executen els seus objectius benintencionats? En definitiva, qui parla en nom de l’art o se’n serveix per executar un conjunt de programes globalment establerts i políticament correctes? Les mateixes qüestions, però des de la realitat actual cubana, les planteja Levi Orta, que ens convida a reflexionar sobre el segrest de tot un sector i una terminologia per part de les autoritats culturals de Cuba. Si abans l’art oferia una escletxa per lluitar contra l’Estat, les recents detencions d’artistes no afins a les polítiques culturals estatals han portat molts d’ells a deslliurar-se de les seves credencials. Deixar de ser artista avui a Cuba, és l’únic camí per poder seguir fent art?

Dimecres 24 de novembre de 2021, de 18 a 20 h

Crear dos, tres... molts 11-J 

Levi Orta, Jesús Hdez-Güero i Raychel Carrión

El Jesús, el Raychel i el Levi van estudiar art junts a l’Havana ja fa més de deu anys. Durant aquesta dècada van desenvolupar, cadascun per la seva banda, un treball d’un marcat interès sociopolític. Avui, els tres viuen a Espanya i es retroben per parlar, a partir de les seves obres, sobre els motius i les repercussions del que va succeir a Cuba el passat 11 de juliol. 
​També abordaran els malentesos ideològics amb una esquerra internacional enamorada cegament d’un projecte social, amb el qual justifica la seva mateixa existència però del qual només queda el mite i el somni d’allò que va poder ser i mai no va ser. A Cuba, després dels esdeveniments del 27-N i l’11-J, quan molts artistes van ser empresonats i maltractats sense cap protecció de les institucions culturals a les quals pertanyien, un grup de creadors, en senyal de protesta, va renunciar a les seves credencials d’artista.

Activitat relacionada amb la trobada La banalitat del Bé.

Activitat gratuïta, amb inscripció prèvia a: activitats-centredart@bcn.cat