Joan Morey. COL·LAPSE
Comissariat per Latitudes
Joan Morey (Mallorca, 1972) ha produït un extens conjunt de performances, vídeos, instal·lacions i obres sonores i gràfiques que, des de finals dels anys noranta, explora la intersecció entre teatre, cinema, filosofia, sexualitat i subjectivitat. El 2017 Morey va rebre el Premi Ciutat de Barcelona d’Arts Visuals que atorga l’ajuntament en reconeixement de l’excel·lència en creativitat, recerca i producció artística.
COL·LAPSE consta de tres parts. La primera es presenta en dues plantes del Centre d’Art Contemporani de Barcelona - Fabra i Coats: Màquina desitjant, màquina de treball revisa deu projectes importants de l’artista pertanyents als darrers quinze anys. Aquesta mostra s’organitza al voltant de vitrines i pantalles de vídeo, a la manera de sarcòfags o reliquiaris, acompanyades de peces sonores i un programa d’extractes de performances en viu.
La segona part de COL·LAPSE té lloc al Centre d’Art Tecla Sala, a l’Hospitalet de Llobregat (del 23 de novembre de 2018 al 13 de gener de 2019), i és la versió definitiva de l’exposició itinerant Cos social, consistent en una presentació en evolució de la videoperformance COS SOCIAL. Lliçó d’anatomia, produïda el 2017 gràcies al Premi de Videocreació de la Xarxa de Centres d’Arts Visuals de Catalunya, Arts Santa Mònica, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i LOOP Barcelona.
La tercera part, que porta el títol de Màquina esquizofrènica, consisteix en una performance inèdita que tindrà lloc el gener de 2019 en una ubicació molt rellevant de Barcelona però que, de moment, es manté expressament en secret. L’acció en viu s’integrarà en la narrativa, més extensa, del passat físic i discursiu d’aquest espai.
L’obra de Morey critica però també encarna un dels aspectes més espinosos i transcendentals de la consciència i el comportament humans: la manera en què ens relacionem amb els altres, ja sigui com a oprimits o com a opressors. És com si el to fosc i sinistre de la seva obra respongués a aquesta preocupació central per l’autoritat i l’exercici del poder. Com si, fins a cert punt, es limités a mostrar el reflex de la història universal, que es caracteritza pel domini, l’explotació i les desigualtats. Malgrat tot, també suggereix que és precisament a través del ‘pervers’ col·lapse de la severitat amb la sensualitat, de la realitat amb la imaginació i del desig amb la degradació que és possible —en circumstàncies excepcionals— extreure llum de tanta foscor.
--
Imatge: POSTMORTEM. Projet en Sept Tableaux (2006–2007) © Joan Morey | Fotografia de documentació: Noemi Jariod | Cortesia de l’artista