Fluxos i codis 3: Os dije que estaba enfermo

www.osdijequeestabaenfermo.com​

CLOV: Em dic… alguna vegada, Clov, cal que arribis a patir més que ara, si vols que es cansin de castigar-te... algun dia. Em dic... alguna vegada, Clov, cal que siguis més aviat allà que aquí, si vols que et deixin marxar... algun dia. Però em sento massa vell, i massa lluny, per poder fer-me a nous costums. Bé, això no acabarà mai doncs, no marxaré mai doncs. (Pausa.) Després, un dia, en sec, això s’acaba, això canvia, no entenc res, això mor, o sóc jo, no entenc res, tampoc això. Ho demano als mots que resten... son, despertar, nit, matí. No saben què dir. (Pausa.) Obro la porta del calabós 
i me’n vaig. Vaig tan corbat que no veig res més que els meus peus, si obro els ulls, i entre les cames una mica de pols negrosa. Em dic que la terra està apagada, encara que jo no l’hagi vista mai il·luminada. (Pausa.) Això va sol. (Pausa.) Quan cauré ploraré de felicitat.

Final de partida, Samuel Beckett (traducció de Joan Cavallé, Cossetània Edicions)