Conferència a càrrec de Federico López Silvestre

Si a començos dels anys noranta la sociologia i l’urbanisme progres encara miraven de bon ull la ciutat genèrica, avui ningú no pot trobar inspiració en cap de les urbs occidentals. La lògica de l’estandardització ha arribat fins al punt d’engalipar una gran part dels creatius. Ara bé, enfront de la «perfecta simetría del espanto» que proclamen els hereus d’Ernst Neufert o la Biometrika de Galton (p. ex., els promotors del New Urbanism) s’entreveu tot un procés de compensació. A l’abric de les singularitats informes del vell «surrealisme etnogràfic» (Bataille) o del riure satànic de la narrativa nord-americana més recent (David Foster Wallace), la literatura i l’art fa l’efecte que d’uns quants decennis ençà van percebent els processos neuròtics de cosificació urbana i proposen alguns territoris al marge.

Federico L. Silvestre és Profesor d'Historia de lArt i Estètica a la Universitat de Santiago de Compostela (USC). Ha publicat, entre altres, els llibres: El paisaje virtual (2004), Os límites da paisaxe (2008), A emerxencia da paisaxe (2009), Micrologías o historia breve de artes mínimas (2012) i Los pájaros y el fantasma (2013). Co-dirigeix la colecció ‘Paisaje y teoría’ de l'editorial Biblioteca Nueva i la colecció 'Vita aesthetica' de l'editorial Díaz & Pons (ambdues de Madrid). Co-dirigeix el ‘Máster de Arte, Museoloxía e Crítica Contemporáneas’ de la USC (2007-2012) i ha realitzat estadies d'investigació i participat a congressos i seminaris a Europa, Amèrica i Oceania.

14 de maig de 2015
Sala d’exposicions Fabra i Coats – Centre d’Art Contemporani
19.00 h