Les imatges no defineixen la seva potència per captar amb precisió el que hi ha, sinó per introduir una capacitat diferencial, una nuada diferent, en els processos d’articulació d’allò visible. Els marcs de referència hegemònics tenen múltiples mecanismes i tècniques per crear consistències imaginàries, la seva influència és poderosa en el nostre desig i en l’organització de les nostres formes de vida. Amb tot, sempre hi ha residus que no encaixen, que no s’adeqüen, que incomoden, que excedeixen. És aquí on cada cos compta i on una imatge pot produir una alteració decisiva. No tant en el retrat del que és, sinó del que podria ser. La pregunta que no deixa de ressonar en la porositat de les imatges és com inscriure materialment el que no té lloc. Pregunta que exigeix no projectar un significat previ, no anticipar la imatge, suspendre-la, perquè en el seu moviment s’engendri la seva possibilitat.

*Suspender la imagen se realizó expresamente para SECUENCIA #1.

Andrea Soto Calderón. Doctora en Filosofia i professora d’Estètica i Teoria de l’Art. Les seves línies de recerca se centren en les transformacions de l’experiència estètica en la cultura contemporània, la crítica, l’estudi de la imatge i els mitjans. Entre les seves publicacions recents destaquen els seus llibres 'Le travail des images', amb Jacques Rancière (Les presses du réel, 2019), 'La performatividad de las imágenes' (Metales Pesados, 2020) i 'Imaginación material' (Metales Pesados, 2022).​​

SEQÜÈNCIA és un cicle d'activitats vinculat a la programació de Fabra i Coats: Centre d'Art Contemporani de Barcelona. SEQÜÈNCIA #1 va proposar un marc de treball per aprofundir en el particular vincle performatiu entre cossos i imatges.