“Existir és, en part, resistir”, versa versa Josep Maria Esquirol al seu llibre La resistència íntima. Així, el filòsof expressa que la resistència no és un fet circumstancial, aïllat, sinó una manera de ser, un moviment de l’experiència humana.

La resistència política, com explica Esquirol, sol ser un fenomen espontani que sorgeix de la base i és fruit de la presa de consciència del que veritablement està en joc. I aquest “adonar-se’n” no passa per trobar una solució individual, sinó que s’articula a través d’una resposta comunitària. En ocasions, una elecció condueix a la resistència i, en d’altres, la persona resistent simplement es troba allà, sense haver-ho decidit. La resistència és, doncs, una forma d’existència.

Per parlar de resistència anem cap al Líban de la mà de Yara El Haraki i Ghassan Saliba.