Martí Anson ens explica que "Una exposició de debò" no es pot mirar a distància, només es pot experimentar. Entrar-hi és sortir de la contemplació a què ens té acostumats el museu i prendre partit: decidir quin temps li dediquem, amb quines accions. Si volem participar d’aquest joc amb l’eventualitat, contra els cànons i sense espectacles, haurem d’afrontar el compromís de la pregunta que es feia Eugene Smith: «Jo no vaig escriure les regles, per què les hauria de seguir?»