Barcelona

L’Oriol té vint anys i només vol gaudir de la vida, lligar i abandonar-se al plaer, lluny de tot compromís i contacte familiar.

En Javi en té trenta-vuit i una nit qualsevol, de festa, buscant evadir-se de les responsabilitats que com a adult ha d’afrontar, coneix l’Oriol i s’enrotllen.

La Clara, la mare de l’Oriol, en té… (quina importància té l’edat?) i ha decidit –o la vida ha decidit per ella– que és el moment de parar màquines i replantejar-s’ho tot.

El matí que l’Oriol s’emporta a en Javi a casa seva, es troben amb la Clara. Ella l’està esperant per donar-li una notícia força rocambolesca, per a l’estil de vida que han tingut fins ara: la casa s’ha venut, i se n’aniran aquesta mateixa nit a un viatge desconegut, en furgoneta, tots dos, sols, junts.

Tot i les reticències del fill a marxar amb la seva mare, i la mala relació que tenen, ella juga les seves cartes i finalment emprenen l’aventura.

És en aquest nou marc espacial, en moviment constant, que es retrobaran i aprendran a estimar-se d’una altra manera i a gaudir de moments compartits, i que refaran les bases de la seva relació passada.

Durant l’absència de l’Oriol, en Javi i ell construiran una relació prematura, a distància, sense fonaments sòlids i oberta a qualsevol possibilitat futura.

I serà a través d’aquestes aventures, de temps finit, com tot en aquesta vida, que enfrontant-se cara a cara a cada relació, les podran reconfigurar i podran reconfigurar-se com a persones.

L’obra en paraules de l'autor

Mai no és fàcil explicar per què un escriu una obra ni saber de què anirà. Simplement, passen coses a la teva vida, i les canalitzes en una peça. I descobreixes pors, desitjos, sentiments oposats, complexos, ocults, fantasiosos, etc.

Mentre escrivia Llegat, em vaig descobrir amb ganes de riure, de gaudir moments especials, de remoure tot aquest interior i plasmar-lo en una comèdia agredolça, afectuosa però àcida, removedora però vitalista.

Tenia ganes de reconciliar-me amb sentiments que, a priori, poden semblar negatius: com l’odi, la ràbia, la ira, la impossibilitat de frenar una estona i gaudir perquè el temps transcorre, i és irrefutable del fet que totes i tots acabarem morts.

Alhora, sentia l’impuls de retrobar-me amb la sensació de l’abraçada materna de la infantesa; la passió, el descontrol i la inconsciència de quan ets jove. I un cop retrobats, la necessitat de sacsejar a l’adult adormit en qui segurament m’estic convertint.

Estem sobrevivint o vivint? És necessari viure aquesta carrera -que és la vida- sense parar? No ho sé. Però ha estat aquesta voluntat d’entendre, de transitar i d’enfrontar les respostes o les possibles preguntes que vindran, la que em van portar a l’escriptura.

I va ser així que vaig arribar a la història -desitjada o temuda- d’un últim viatge d’un jove amb la seva mare, i dels primers passos d’una nova relació d’aquest fill amb un amant. Al cap i a la fi, totes dues són aventures. Perquè potser és explorant paisatges inhòspits i situacions diverses, posant-nos en risc, l’única manera de poder aconseguir que la vida sigui autèntica, real i memorable.

Daniel J. Meyer

Espectacle en català

Durada: a determinar

Fitxa artística

Autor: Daniel J. Meyer

Direcció: Montse Rodríguez Clusella

Repartiment: Àngels Gonyalons, resta de repartiment en curs

Equip Teatre Akadèmia:

Direcció artística: Guido Torlonia

Gerència i Cap de producció: Meri Notario

Cap de comunicació i màrqueting: Míriam Font

Premsa i assistència a la direcció artística: Fernando Solla

Cap tècnic: Lluís Serra

Tècnic auxiliar: Víctor Castro

Cap de sala: Núria Farrús

Gestió de públics: Rubén Salinas

Community Manager: Eladi Bonastre

Una producció d’Aka Teatro.