"La passió es paga amb desafinació" va dir el músic apassionat mentre afinava la guitarra. Un i un altre cop. Després de cada cançó i abans de començar la següent. Perquè Mazoni es va deixar la veu i la guitarra en totes i cadascuna de les cançons que va interpretar al Centre Cívic La Sedeta davant de prop de 250 espectadors, un públic també apassionat que també va viure amb intensitat cada una de les seves cançons. Tanta passió hi havia que el públic va acabar dempeus i a tocar de l'escenari, donant palmes, ballant i cantant, mentre Mazoni es barallava apassionadament amb la seva guitarra.

Mazoni, O Jaume Pla -digueu-li com vulgueu-, va presentar a La Sedeta les seves Cançons Robades, va repassar algun dels temes del seu últim treball, Carn, os i tot inclòs, que fa dos anys que defensa només amb la seva guitarra d'escenari en escenari, i va recuperar els seus greatest hitest, les "cançons de la secta" -com ell les va definir-, els temes que tots els seus seguidors se saben de memòria i poden cantar nota a nota, paraula a paraula.

Mazoni va pujar a l'escenari només acompanyat de la seva guitarra i d'un paper, on havia anotat prèviament quines cançons pensava cantar, encara que va haver d'afegir alguna més, un tema de Jonhy Cash -Burning Ring of Fire- entre d'altres, per premiar tanta passió. I si va acabar apassionat, així també havia començat el concert, perquè Mazoni va tenir un teloner triat en un concurs, Raül Bonilla, que també va defensar amb vehemència, ganes i ritme les quatre cançons que va presentar.