- Què trobarem de nou en aquest nou projecte de les 'Isabeles'?
En aquest disc hem comptat amb la participació de diversos poetes de l'escena per tal de reflexionar entorn de l'expressió. Després d'uns anys del nostre primer disc conjunt A solas vàrem pensar en col·laborar amb altres artistes per tal d'obrir perspectives i dirigir-nos a nous horitzons musicals. El primer tema que vàrem escollir per aquest projecte va ser versionar el Me queda la palabra de Paco Ibáñez. A partir d'aquí vàrem contactar amb altres poetes perquè ens fessin arribar la seva particular visió de l'expressió sense una pauta més dirigida. La idea era que ens fessin arribar el que a ells els belluga la idea d'expressar-se sense més premisses. La participació de Mireia Calafell, Héctor Arnau, Dorothée Volut i Laura Tomás ens ha permès posar música a les seves paraules.
En els concerts d'aquest cicle ens acompanya també Eva Garcia, intèrpret de llengua de signes per a sumar la seva veu a l'expressió conjunta.

- Per què heu escollit el nom de Diëresis per aquest últim disc?
La dièresi és el signe que dona veu a la vocal muda. Altrament és un signe format per dos punts que il·lustra el nostre duet.
Nosaltres tenim la voluntat amb aquest projecte de donar veu, amplificar i mostrar aquells matisos que fan pròpia l'expressió. És per això que vàrem afegir una dièresi a la paraula. I el disseny del disc parteix de la tècnica del puntillisme.

- Què penseu que té el flamenc, com a música i com a dansa, que transmet un sentiment tan especial? Què et va fer sentir a tu per primer cop, Isabelle, per haver acabat decidint venir a Barcelona des de França el 2002?
El flamenc és una de les nostres influències malgrat que aquest projecte beu de moltes altres. Aquest és un llenguatge que tenim dins i que aflora en tot el que fem encara que sigui com a pinzellada.
(Isabelle) Em va encantar veure tot el que es podia fer amb una guitarra i em va cridar especialment el ritme. Em vaig enamorar.

- Tot i això, als vostres espectacles no trobarem només flamenc. Què més podrem trobar, veure i escoltar?
En la nostra música les influències són molt diverses: cançó d'autor, música llatinoamericana, cançó protesta... Apareixen en el nostre repertori sense una voluntat clara, de manera natural. Al cap i a la fi, som resultat de tot allò que hem fet i escoltat.
(Isabel) En el nostre directe també hi ha pinzellades de dansa que il·lustren a través del gest la música. La presència de l'Eva en la llengua de signes i el treball coreogràfic conjunt ens proporciona una traducció visual de la música.

- Quins sentiments us evoca a vosaltres la música i la dansa mentre actueu? I què voleu que senti el públic?
Per a nosaltres la música i la dansa són eines de comunicació amb els altres per tal de viure una experiència compartida bella, sensible i honesta.

- I no només heu actuat en escenaris propers, sinó que heu fet gires internacionals actuant en diferents països d'Europa, Canadà o Xile. Com heu sigut rebudes lluny de casa?
Països com Xile o França tenen molta tradició de cançó melòdica d'autor i sempre hem estat molt ben rebudes. La versatilitat lingüística del nostre repertori (català, castellà, francès, italià...) Ens ajuda a apropar-nos a una idea global de la música.