En tenim per a tots els gustos i per a tots els colors. Perquè no hi ha una única manera d’entendre el teatre, ni a tots els espectadors els hi agrada el mateix, ni tots els espectacles s’assemblen, ni tots els creadors estan interessats en explicar-nos el mateix. Així que el Barcelona Districte Cultural intenta traçar un ampli ventall amb les sis propostes que arriben a la seva quarta edició i que viatgen des de l’aposta per la recerca de noves maneres de contar d’una jove creadora, Verónica Navas amb Hasta agotar existencias (Ensayando para que la muerte de mi madre no me pille desprevenida) a Ricky, el profesor de tenis, de La Mano Jueves, que busca descaradament i desacomplexadament el riure de l’espectador.

Si Verònica Navas cerca una nova manera de pujar als escenaris i relacionar-se amb el públic en Hasta agotar existencias, una falsa conferència sobre com afrontar la mort d’una mare, tampoc és convencional la posada en escena de Barcelona (contra la paret), una proposta de Lali Álvarez -a qui ja coneixem perquè ens va presentar Ragazzo- amb un muntatge que desvetlla algunes de les misèries de la ciutat en una festa compartida entre públic i actors.

També estaran de festa els espectadors que acudeixin a Festa de balls per salvar el món, la proposta de La Generació Feliç que defensen sobre l’escenari Jordi Vilches i Maria García Vera, un espectacle que ens farà ballar amb alguns dels hits de les últimes dècades, des de la Lambada a Single ladies (Put a Ring on It) de Beyoncé o Thriller de Michael Jackson.

I si voleu música, dues tasses, encara que la segona ressoni al Danubi blau, perquè Àries de reservat, la proposta de Marc Rosich, Elena Martinell i Glòria Garcés, és una comèdia de vals i de mort en la qual una soprano i una pianista veuen morir al seu públic mentre interpreten els millors valsos de Strauss. I tampoc podem oblidar-nos de la nostra pallassa, Pepa Plana, que ha decidit recosir la història de Penèlope cansada d’esperar a Ulisses.