Qui pensi que a la Lluentons del Xino li agrada passar desapercebuda, cal que s'ho faci mirar. Voleu proves de què van errats? Només cal recordar com va fer la seva entrada als Lluïsos d'Horta: per la platea, saludant a tot espectador amb què es trobava al seu pas, pujada a unes sabates de talons quilomètrics, amb un vestit (calia que fes honor al seu nom) de lluentons daurats i coronada per un plomall que la feia un metre més alta. I d'aquesta guisa va decidir endreçar els artistes que l'havien d'acompanyar en l'okupació programada pel Barcelona Districte Cultural, uns artistes que s'afanyaven a sortir del fossat del teatre per adornar l'entrada de la vedet amb unes quantes lletres: K, B, A, T, R, A, E, E.... Sense cap ordre, encara que van aconseguir fer-les formar perquè es pogués llegir Kabarete. I així és com la funció va començar!

Entre acudits de la Lluentons (paròdia de Gila amb telèfon prestat per un espectador, inclosa) van desfilar per l'escenari durant prop d'una hora números d'acrobàcies i de malabars, de bicicleta i de precisió amb fuet en un més difícil encara del qual se'n van sortir amb nota les tres companyies: Nom Provisional, A.R.A i Odilio

I ja arribats al final i per no desmerèixer l'inici, La Lluentons va posar fi a aquesta reivindicació dels temps daurats del Paral·lel pujada a un trapezi com si fos la Pinito del Oro. I, per un moment, ens ho vam creure. I Barcelona va tornar a fer olor als anys 20 del segle passat.