Ho va escriure i ho va cantar l'Ovidi Montllor. Però ara és Maria Arnal qui entoma aquelles paraules; i Marcel Bagés qui les torna a omplir de música.

"La sang em puja al cap.
I el cor em diu que sí.
El cervell diu que sí.
I tot en mi és un sí.
Que mai no acabarà.
Canto la vida sí".

Les va escriure Ovidi Montllor i Maria Arnal les fa realitat en cada un dels seus concerts. Perquè Maria Arnal canta a la vida. I vida molt viscuda respiren totes les seves cançons, que defensa des de l'escenari amb tanta passió com mereixen. Divendres 6 d'octubre les va repassar, una a una, a dalt de l'escenari de l'Auditori Sant Martí, que obria la seva temporada amb aquest concert del Barcelona Districte Cultural.

Les entrades feia dies que estaven esgotades. La sala estava plena, tant de veïns de Sant Martí com d'altres arribats d'altres barris de la ciutat. Gent jove i gent gran. Gent que potser va entonar fa anys algun dels cants de batre que recuperen Arnal i Bagés i gent que els ha descobert amb ells i amb el seu primer disc, 45 cerebros y un corazón.
Va ser precisament la cançó que dona nom al disc la que va obrir el concert a l'Auditori de Sant Martí, un recital d'uns 80 minuts que van tancar amb el que s'ha convertit en el tema més conegut d'aquest treball, Tú que vienes a rondarme. Les dues cançons han estat compostes per Arnal, però durant el concert va repassar també cançons populars que ells han recuperat i versos de poetes que han musicat. Va estar l'Ovidi; va estar Joan Brossa, autor de La gent (La gent no s'adona del poder que té); i va estar Vicent Andrés Estellés amb No he desitjat mai cap cos com el teu.

Maria Arnal i Marcel Bagés van inaugurar la temporada de l'Auditori Sant Martí, però divendres 6 d'octubre va ser també la primera jornada amb espectacles en viu de la segona edició del Barcelona Districte Cultural. Si la jornada l'havia obert, en Lluïsos d'Horta, la màgia dels Somnis de sorra de Borja Ytuquepintas, la va tancar Aurora en el Centre Cívic baró de Viver.