Encara l'estan assajant, perquè encara l'estan canviant. I això que té ja sis anys de vida i moltes hores d'aplaudiments a l'esquena. Blai Juanet, Oriol Pla i Marc Sastre són amics des de fa temps: van coincidir a l'escola de música, a l'institut, fins i tot, els seus pares van treballar junts. Així que, com són i eren amics, algunes tardes es trobaven a la plaça del barri per fer teatre fins que a la Casa Orlandai els van demanar que provessin el seu escenari i, sota el nom d'Espai Dual, van muntar un espectacle de només 30 minuts. Va ser l'embrió de BE GOD IS, èxit de públic i crítica que ara arriba al circuit del Barcelona Districte Cultural.

"Encara assagen per canviar escenes que ja no ens diverteixen o amb les que ja no ens sentim còmodes; seguim reinventant-lo i en aquest circuit per centres cívics estrenarem gags nous", explica Blai Juanet, qui afegeix que fa sis anys van començar a treballar a partir d'allò que comparteixen, "la música i la memòria musical" per construir uns personatges en els quals conviuen circ, interpretació i música. "BE GOD IS té molt a veure amb l'slaptick, el tipus d'humor blanc, físic i gestual que practicaven Buster Keaton o Charles Chaplin. Però més que fer-los un homenatge els prenem com a referent pel nostre muntatge on també hi ha molt del llenguatge del clown, d'aquell recurs tan típic de provar de fer una cosa una i una altra vegada i no aconseguir-ho mai".

Però si ha de buscar quina és la clau que explica l'èxit que BE GOD IS ha viscut en aquests sis anys (del centre cívic va passar a un teatre petit i un altre fins a arribar al Lliure i aquest febrer està al Teatro de Barrio de Madrid), Blai Juanet apunta que va ser clau que el van fer "treballant des del joc, fent allò que a nosaltres ens agrada i ens diverteix, sense seguir cap patró ni intentar ser comercial... Això sí, buscant que la gent s'ho passi bé, però des de la nostra bogeria"

I el joc de què parla està present ja des del títol BE GOD IS, que "tant pot llegir-se com bigotis, que  els tres en portem a l'escenari, o com, en anglès i malgrat l'ortografia, ser un déu és i en aquest espectacle nosaltres vam ser els nostres déus i els nostres amos", explica Juanet qui recorda, a més, que BE GOD IS són tres paraules i ells són tres actors i que volien un títol en anglès perquè "els tres personatges que apareixen a l'escenari, si fossin d'algun lloc, serien anglesos".