Girar i girar. En el sentit de les manetes del rellotge o a la contra. A favor del temps o en el camí contrari. Caminant cap al futur o passejant cap al passat. Però girant. Una volta. I una altra. I una altra més. Perquè quan tot gira, tot flueix, sigui Papagayo o sigui dona que s'ha pentinat en un monyo que ha adornat amb una argolla per poder-se penjar d'un pal-balancí que un cowboy empeny i una dona de veu melodiosa acompanya.

El món que Mumusic Circus ha dibuixat per a Flou Papagayo és, com acostuma a ser habitual en aquesta companyia que s'adreça als petits sense oblidar als grans, ple de poesia, encara que en aquesta ocasió una poesia més distòpica i lynchiana que la que ens tenien acostumats. El seu nou espectacle, que dissabte finalment han pogut presentar en CC La Sedeta (van haver de suspendre una funció una setmana abans per risc de pluja) està també més proper al circ que en anteriors muntatges però conservant els senyals d'identitat que li són propis: el to poètic que ja hem apuntat, l'ús de la música de Marçal Calvet i la veu de Clara Poch per crear bandes sonores envoltants i també l'encert d'interactuar amb el públic, indistintament amb els més petits o amb els més grans, als quals sàviament saben involucrar en el seu joc.

La part més acrobàtica (i per tant, també la més espectacular) és la que protagonitza la nova incorporació a la companyia, l'excel·lent artista Eva Szwarcer, acròbata i ballarina, la dona que sap ballar penjada del monyo.