Tot apuntava que seria un èxit. Un dels grans. Dels que es recorden. I així va ser: llarga ovació, públic en peu i cua (una vegada que ja havia acabat l'espectacle) per fer-se fotos amb les artistes, amb Les Impuxibles, que acabaven d'inaugurar el Barcelona Districte Cultural en l'Auditori de Sant Martí.

Eren dos quarts de vuit, mitja hora abans que l'Auditori obrís les seves portes. I ja hi havia gent esperant. Gent diversa: adolescents i joves, sí, bastants; però també gent gran, encuriosida per aquell Limbo al que les volien portar. I si mitja hora abans ja hi havia gent, la cua va anar creixent com una serp fins que van tocar les vuit, recaragolant-se, acomodant-se a les mides de la vorera... I quan van obrir portes, la sala es va començar a omplir fins que ja no caber ningú més.

Quan les quatre Impuxibles van aparèixer a dalt de l'escenari es van apaivagar els murmuris. I, a poc a poc, sense voler, quasi sense saber com, els espectadors van entrar en el seu món i van compartir amb elles unes sales buides de l'aeroport i uns lavabos on l'Albert ha decidit amagar-se per posar en ordre el seu cap, per compassar-lo al seu cos, per concloure si vol ser l'Albert o tornar a ser la Berta, aquella nena a qui, quan de petita, li deien 'què bonica!', ella volia ser bonic.

L'espectacle de Les Impuxibles, sincer, honest, generós amb el públic, juga amb la dansa, el teatre i la música per donar a cada una de les quatre intèrprets el seu moment de glòria dalt de l'escenari: el té la Mariona Castillo, l'actriu que és Albert o Berta, Berta o Albert, Al-Berta; també Tatiana Monells, amb un solo de dansa; i evidentment les dues creadores d'aquest Limbo, Ariadna Peya, que protagonitza un solo coreogràfic genial, i Clara Peya, que amb el seu piano transporta la platea fins a molts mons possibles.

I així van passar els 75 minuts de Limbo, en un no res. I quan l'espectacle va acabar, la platea es va posar en peu, decidida i va aplaudir amb ganes. Va ser una ovació tan sincera com ho havia estat l'espectacle.

El que havíem dit: una nit d'estrena de les que es recorden.