Du'K'to són quatre: tres nois i una noia. Els tres nois, Arnau Andreu, Adrián Pérez i Bernat Messeguer, que provenen de la companyia La Jove de la Galeria, van arribar primer i van ser els que van decidir que volien emprendre un viatge artístic però també físic ja que van pensar que volien crear el seu primer espectacle en diferents centres europeus dedicats al circ i la dansa. Bàrbara Vidal va arribar uns quants mesos després i, junts els quatre, van començar el viatge per a la creació d'In-Confort. "La companyia sorgeix com a punt de trobada entre quatre persones amb les mateixes inquietuds", explica Bernat Messeguer.

-In-confort parla del viatge i el vau crear viatjant. Com recordes el procés de creació?
La creació va transcórrer en centres escènics de diferents països europeus, com Itàlia, Polònia i França. En la nostra primera residència, a Espace Catastrophe, vàrem coincidir amb Carlo Massari, de la companyia italiana de dansa C&C Company, a qui més tard li proposaríem la direcció d'In-Confort. Tot el trajecte per Europa el vàrem fer en l'antic Fiat Ducato que m'havia comprat uns mesos abans, on també vàrem viure durant llargs períodes. Així que l'espectacle es va anomenar In-Confort per dues raons: la primera perquè era apareix al sortir de la zona de confort per apostar per un projecte; la segona era la realitat que nosaltres vivíem amb aquella experiència: la incomoditat de viure quatre persones en un espai tan reduït i l'evolució de les relacions entre nosaltres i amb un mateix en aquella situació.

-El vostre llenguatge barreja dansa i acrobàcia, com vau fer aquest còctel i per què?
- Volíem unificar el circ i la dansa en un mateix espectacle, barrejant el trapezi, les verticals i el moviment acrobàtic. Tanmateix, al final és la creació la que t'encamina cap a una direcció o altra, i d'aquesta manera trobem que In-Confort compta amb més circ i teatre que dansa; en canvi, Cafuné, el nostre segon espectacle, sí que està estructurat amb una presència molt més significativa de la dansa i la música, que arriba a passar per sobre de l'habitual estructura d'espectacle de circ.

-L'espectacle era de carrer i després el vau treballar com a espectacle de sala... què va guanyar i què va perdre en el camí?
-L'espectacle era de carrer perquè vàrem decidir incloure-hi la furgoneta amb la qual havíem viatjat. Sempre hem considerat que la furgoneta en escena és una imatge molt potent, reforçada per un equipament de llums i efectes que vàrem dissenyar per al seu interior. A més, sentimentalment implica molt per a nosaltres, per tot el que hi hem viscut junts. Però, d'altra banda, tenir la furgoneta en escena ens ha suposat un gran impediment a l'hora de participar en algunes programacions. Amb la versió d'interior, vàrem dissenyar un bagul amb un escenògraf amb el qual vàrem coincidir a l'Estruch durant el procés d'adaptació. El bagul té diferents posicions i funcions durant l'espectacle però genera una imatge més subtil que la furgoneta... menys mastegada. A més, en representacions a interiors s'eliminen les distraccions del carrer, així com generalment es permet un disseny de llums més complex; factors que afavoreixen a entrar a l'atmosfera d'In-Confort. Així doncs, al final cada versió té les seves virtuts i els seus inconvenients, i no crec que cap sigui millor que l'altra.