Barcelona Cultura

Apropem la cultura als barris. Propostes de cinema, música en directe, circ, teatre, dansa, art i pensament. Entrada gratuïta

Tardor 2024

“Compartir els nostres llocs més foscos és la manera de fer-nos més forts”

24/09/2017
Maria Arnal i Marcel Bagés presentaran el seu últim disc, “45 cerebros y un corazón”

De qui són els 45 cervells i un cor dels que parlen Maria Arnal i Marcel Bagés? Van aparèixer el 2010 en una fosa comuna a La Pedraja, als afores de Burgos. Estranyament, gràcies a les condicions d'humitat i al tipus de terra, malgrat que havien passat vuit dècades des que els havien enterrat, s'havien conservat momificats. Pertanyien a algun dels 104 cossos que allà s'havien enterrat després de patir tortures i abans de ser afusellats.

"Quan vaig llegir la notícia en un diari, em va colpir tant que vaig decidir escriure una cançó que expliqués aquesta història. I després la cançó va acabar donant nom al nostre disc", explica Maria Arnal, veu d'una de les formacions més captivadores de l'escena actual, que es completa amb la guitarra de Marcel Bagés. La passsada primavera van publicar l45 cerebros y un corazón. "Volia amb aquesta cançó desfer el tabú i el silenci que envolta la memòria històrica i que encara es fa més evident quantambé intervé la mort. Poder compartir els nostres llocs més foscos és la manera de poder fer-nos i fer la nostra comunitat més forta i de tenir més eines per viure", afegeix la cantant que en aquest disc es revela com a compositora: seu és també el tema Tú que vienes a rondarme, un dels que més èxits els hi està donant.

"No és la primera vegada que componc. Ja ho feia abans, perquè encara que les nostres cançons ens arribessin a través dels cançoners populars, jo ja intervenia en elles, ja m'inventava part de les lletres", explica Arnal qui defensa aquesta manera de treballar la tradició. "No compartim la visió romàntica. Pensem en aquests temes com un espai en què podem intervenir i a on podem compartir l'autoria", afegeix Arnal qui justifica la seva opció explicant que sempre s'ha fet així: "Quan escolto un tema en un arxiu, sé qui el canta i quan ho fa; però no puc estar segura de si és una lletra antiga o se l'ha inventada qui l'està interpretant; i, en canvi, sí que sé que qui l'està cantant no ho fa igual que la persona que li va ensenyar".

I això és el que ells han fet quan han recuperat cants de batre i de treball, cançons de bressol, fandangos i jotes. "Pensem que aquest material, com el fang, permet ser modelat per parlar del nostre present, per connectar amb la nostra realitat", afegeix la cantant que actualment treballa en nous temes, que podrien veure la llum en un proper disc, encara que falta bastant perquè hi surti a la llum: "Uns dos anys".

Compartir