Si els estels es converteixen en avions, si el cel blau deixa de ser un lloc de somnis per convertir-se en una enorme font de pors, és que ha arribat l’hora de marxar encara que no tinguis on anar. Això és el que li passa a l’Alma, que fuig d’una guerra sense saber si en el seu camí trobarà un lloc de pau que la vulgui acollir. Així deixa de ser una ciutadana per convertir-se en una refugiada, una nouvinguda que sembla no tenir drets, ni tan sols el dret a l’esperança. L’Alma arriba a un poble amb les mans buides esperant que algú les hi agafi i les hi escalfi, però només troba cops de porta que li barren el pas. Però l’Alma no s’acoquina i troba la solució en tres pedres que recull del camí i que converteix en sopa, un menjar de pobre que la fa molt rica, perquè li obre el cor dels seus veïns que descobreixen que com a poble tenen molta més força que d’un en un.

Sopa de pedres parteix del conte popular que parla d’un soldat que arriba a un poble en temps de guerra i que ningú vol ajudar, però Engruna Teatre l’ha adaptat per parlar dels refugiats que troben en la terra dels seus somnis una societat que ni els vol acollir, ni vol compartir res amb ells. Així, la peça aprofita la història de la sopa de pedres per parlar-nos de les injustícies del món i de l’existència dels refugiats, una realitat que, encara que les múltiples nacions europees ens esforcem a ignorar o a relativitzar, existeix. Amb una enorme sensibilitat, l’espectacle mostra pinzellades dels obstacles amb què topen aquests èxodes humans: des de les fronteres barrades amb murs i concertines, a les precàries travesses marítimes, passant per la temuda selecció duanera. Ho fa a través de la història de l’Alma, que la companyia ha cosit amb alguns llenguatges molt habituals en el teatre familiar: titelles, teatre d’ombres i d’objectes i també molta música i alguna cançó.

LA CRÍTICA HA ESCRIT:

“La narració i l’humor de l’espectacle té lectures de molts tipus segons els ulls que el mirin: hi ha una aventura i un aprenentatge per als més menuts i un toc d’atenció i denúncia per als més grans. Un veritable exemple de la bona qualitat del teatre familiar que es fa a casa nostra.”
(JAUME FORÉS JULIANA, NÚVOL.COM)
https://www.nuvol.com/teatre-i-dansa/les-engrunes-deuropa-128417

“Sap extreure d'un conte clàssic sobre la capacitat de compartir, unes ombres fosques d'intolerància d'aquesta estimada Europa en la qual tothom voldria viure però que només es fa realitat en eslògans publicitaris.”
(JORDI BORDES, RECOMANA.CAT)
https://recomana.cat/obres/sopa-de-pedres/critica/un-bona-pedrada-al-pas...