"El missatge principal de 'Sopa de Pedres' és que fer alguna cosa, per petita que sigui, ja serveix per ajudar-nos mútuament."
Engruna Teatre ens presenten l’adaptació del conte popular Sopa de pedres als escenaris, un espectacle on podrem viure la història de l’Alma, una nena que ha de fugir de casa seva a causa de la guerra, apropant-nos a històries personals que pateix qualsevol refugiat encara en 2021.
- Per què vau escollir el conte popular Sopa de Pedres per traslladar-lo als escenaris? Quin missatge important té per vosaltres?
A les Engrunes ens agrada partir sempre d’allò que ens arriba, ens mou, emociona... per encarar els nostres nous projectes. En aquest cas, la tria del conte Sopa de Pedres va ser, senzillament, perquè es tractava del conte preferit de l’Anna, una de les actrius. Coneixíem la versió que teníem en cassette d’en Xesco Boix i encara la tenim molt present a la memòria, ens lliga molt a la nostra infància. El missatge principal que creiem que transmet, tant el conte original com la nostra versió, és que fer alguna cosa, per petita que sigui, ja serveix per ajudar-nos mútuament.
- Per què es va canviar el soldat protagonista del conte original per una nena refugiada en la vostra adaptació de la història?
A la versió original, el protagonista, com molt bé dius, és un soldat, però vam pensar que era una figura que als infants d’avui en dia els podia quedar molt lluny. Volíem buscar una figura amb la qual els infants, i els adults, poguessin empatitzar més fàcilment. I qui podia encarnar millor aquesta figura que una nena? Una nena refugiada. Una nena com les milers que hi ha ara mateix fugint de la misèria i el terror, i arriben a casa nostra buscant una vida millor.
- Què tenen d'especial els titelles per acabar fent-nos sentir que prenen vida en espectacles com Sopa de pedres?
Els titelles són atractius de per si. Un "objecte" prenent vida té alguna cosa màgica. Nosaltres vam escollir que la protagonista fos un titella per una qüestió de mides (volíem que representés al màxim una criatura), i per una qüestió poètica, per fer la protagonista encara més especial, més única.
- Des d'Engruna Teatre aposteu per un llenguatge on la música i la poesia estan sempre presents. De quina manera podrem trobar música i poesia a Sopa de pedres?
Les trobem en tot moment. La música en aquest espectacle és un protagonista més. Acompanya l'acció i fa avançar la història. A l'inici trobem sonoritats més de l'est, poden recordar a la música balcànica, i a mesura que avança la història, quan la protagonista arriba a Europa, la música també fa aquest viatge agafant colors més occidentals. A més a més també ajuda a la protagonista a recordar la seva terra natal quan es troba en dificultats i entrebancs, a agafar forces per tirar endavant.
Pel que fa a la poesia, la trobem a l'hora de recrear imatges que puguin evocar espais, ambients, instants onírics com ara somnis... tot creant jocs escenogràfics, utilitzant de la il·luminació o servint-nos de llenguatges diversos com ara les ombres xineses.
- Aquest és també un espectacle per grans i petits? Què podrà aprendre cadascun de l'Alma, la protagonista de la història?
Engruna sempre fem els espectacles per a grans i petits, fem teatre familiar. Per tant treballem amb diverses capes de lectura, de tal manera que cada espectador, independentment de l'edat, se senti interpel·lat en algun aspecte o altre. Evidentment els adults identificaran més la problemàtica social i política que representem, i els infants segurament es quedaran més amb la història de l'Alma, com a protagonista. En qualsevol dels casos, pot convidar a la reflexió tot generant diàleg entre les generacions que es trobin a platea.