A PARTIR DELS 4 ANYS

Els carrers seran sempre de les veïnes. Sobretot si surten a passejar les cadires. Sobretot si són clowns. Perquè com a nassos ningú no les guanya. I com a pallasses, encara menys.

Tres dones. Tres veïnes. Tres pallasses. I totes tres passegen una cadira. I la planten a qualsevol cantonada. I s’asseuen. I comenten. I es fan un embolic de nassos que només pot provocar el riure. Perquè aquest és l’aliment de les pallasses i aquestes tres veïnes estan molt afamades.

Tres pallasses que, a la Fresca, busquen els veïns i les veïnes per passar una tarda de pallassades plegats entorn d’una cadira gegant, una cadira de les típiques d’envelat, de tisora, de fusta, només que gran, molt gran, massa gran per a elles; una cadira que traslladen tancada i que, de tant en tant, aconsegueixen obrir i a la qual, un cop oberta, s’enfilen i a on s’asseuen i des d’on deixen passar el temps... i el que passi després, dependrà de com bufi el vent i de quins rumors en porti... però sempre seran pallassades de nassos.

La tradició de pallassa d’Anna Confeti no és cosa de dos dies, ve de lluny, tant com les tres dècades de vida que atresora Cirquet Confetti amb els seus espectacles familiars, de vegades itinerants i altres de carrer. En aquests anys han estrenat Cercavila (1986), Circ amb maleta (1988), Gran Parada (1990), Per llogar-hi cadires (1994), Les Confetti Sisters (1999), Cirquet al Solei (2001), La Lluna en un cove (2003), Marisol (2006), Afina Serafina! (2009), Miss Umbrel·la (2011), Musicirc (2012), Confetti Circus (2013) i Pianissimo Circus (2014).