Una cadira al mig del carrer crida l'atenció sí és gegantina. I la d'aquestes tres pallasses ho és, com les seves ganes de fer riure al veïnat que s'hi apropi. Les tres pallasses de la companyia liderada per l'Anna Confetti volen reivindicar el carrer com a punt de trobada, de xerrada i... evidentment... de riure.

-Com va néixer 'a la Fresca'? Com va sorgir la idea de la cadira gegant?
A la fresca va sorgir com una reivindicació de l'espai carrer per a tothom i com un homenatge a les nostres mares i iaies. Al poble on visc, a les nits d'estiu, encara es treu la cadira per prendre la fresca i les àvies comenten les anècdotes de la jornada, els carrers són plens de mainada jugant a la plaça, jovent que xerren... Això em va fer pensar en la idea de l'espectacle. Amb una cadira gegant l'espectacle és més visible quan és representat al carrer . També la mida de la cadira li dona aquest punt surrealista que juntament amb el punt quotidià de sortir a prendre la fresca i dels personatges fa que esdevingui còmic. Volia que fos una combinació del llenguatge còmic ( donat pels 3 personatges i per les relacions entre elles) i una part visual i poètica a partir de la imatge de la cadira gegant.

-Què és el que comenten aquestes veïnes entre elles i què comenten amb els veïns que es troben pel carrer?
Situacions del dia a dia, de les seves relacions i les relacions dels 3 personatges amb el que es troben pels carrers de cada ciutat. Històries quotidianes, intranscendents, però que en boca de les àvies es converteixen en grans esdeveniments.

-És 'a la Fresca' una reivindicació de la convivència entre veïns tal com s'entenia abans?
A la fresca vol ser una reivindicació del carrer com a espai per a tothom, per a petits i grans, un espai per relacionar-se, per compartir..., en definitiva per viure-hi. La saviesa popular en boca dels més vells del poble, la mainada jugant a la plaça, el jovent festejant... Perquè això de l'ocupació del carrer no és una cosa nova.

Us definiu com a pallasses?
Sí. Pallasses teatrals. El llenguatge de l'espectacle és el de les pallasses, des d'un punt de vista contemporani, sense text, molt visual, universal i per a tots els públics.

Per què una companyia de dones?
La companyia té diferents espectacles: alguns on actuo jo sola, en altres amb un home i en aquest som 3 dones) En aquest espectacle som 3 dones com un homenatge a la saviesa de les nostres iaies i mares. També el fet de sortir amb les cadires a prendre la fresca és més habitual en dones. En l'àmbit teatral i reivindicatiu també ens interessava, ja que malgrat que hi ha moltes pallasses i actrius còmiques no són tan visibles.

Quines mesures heu hagut de prendre per adaptar l'espectacle a les recomanacions de prevenció de la covid?
A l'inici, la proposta de l'espectacle era itinerant amb dues parades. A la part itinerant improvisàvem amb qui ens trobàvem pel carrer i amb el diferent mobiliari urbà, botigues... Ara hem adaptat l'espectacle fent una versió tota en un espai fix, sense la part itinerant, hem ajuntat les 2 parades i hi hem afegit noves situacions i gags.