Un Cadillac, a la porta. I un piano, a l'escenari. Enma Fernández és pur rythm'n'blues. Encara que amb gotes de jazz, de swing, de rock'n'roll...

Us agrada la música dels anys cinquanta? Teniu com a referents a Jerry Lee Lewis, Dr. John o Fats Domino? Doncs preneu nota d'aquest nou nom, Enma Fernández, perquè ell també es passeja amb dits ràpids per les tecles del seu piano, navega per elles com aquells vapors que recorrien el Mississipí i emprèn un viatge que el retorna a aquelles sonoritats que animaven els carrers de Nova Orleans. Enma Fernández fueteja les tecles del seu piano, les acarona, les sacseja, les esprem... I aconsegueix que li regalin melodies de ritmes ràpids, endiablats, fins i tot aclaparadors, que acompanya amb la seva veu en unes cançons que ens fan viatjar a una època en què els tupès sí que deixaven veure l'escenari i gaudir-lo i ballar la música que hi sortia...

FITXA ARTÍSTICA

Enma Fernández  (piano/vocal),  Marc Tena (guitarra), Pol Prats (saxo tenor), Jordi Prats (saxo baríton), Álvaro Taborda (contrabaix), Roberto Olori (vent) Marc Trias (percusió).