La seva música beu de moltes fonts, encara que el rhythm'n'blues estigui en el centre de moltes d'elles. Ara, Enma Fernández ha decidit que totes es trobin en els temes del seu primer treball discogràfic, Hey Chico!!, en el qual reuneix composicions pròpies i versions de clàssics que presentarà en els escenaris de Districte Cultural.

- Com definiries el teu estil musical: una suma de Nova Orleans i latin Jazz amb pinzellades de rock?
Potser el punt d'unió de tot és el rhythm and blues, amb tocs de Nova Orleans, latin, jazz, rock'n'roll i tot el que se m'ocorri... M'agrada que estigui en constant canvi i no posar-me massa limitis estilístics per poder expressar tot el que vull d'una forma més directa.

- Com ha anat evolucionant el teu estil fins a arribar a aquest Hey Chico!! tan fusionat?
Perquè com he dit, partint del Rhythm and blues, he anat treballant en les coses que m'han interessat des de sempre, i he intentat que tot tingués si no un sentit de conjunt pel que fa a gènere, si quant a so i a estil personal. Bàsicament, com a primer LP o àlbum de debut, volia que quedés reflectit tot el que m'agrada i m'interessa. I la intenció és continuar aprofundint en tot això en un futur.

- Explica'ns quins són els teus referents musicals i els de la teva posada en escena
Els meus referents musicals són molts i molt diferents, evidentment hi ha una mica de Jerry Lee Lewis, també hi ha de Little Richard o de Fats Domino, però va molt més enllà d'artistes de rock'n'roll. M'interessen molt alguns compositors com Henry Mancini, directors com Pérez Prado, arranjadors com Bebo Valdés i pianistes com Allen Toussaint o Ray Charles. En quant a la posada en escena, em surt d'una manera natural, no intento imitar a ningú ni buscar res concret. Si haig de triar alguna cosa, m'agrada molt la posada en escena de mitjans la dècada dels 60, Stax Records, James Brown... elegant però centrada en la música per sobre de tot.

-Com ha estat el procés de creació dels temes de Hey Chico!!?
El procés ha estat molt divertit, he anat agafant coses que m'agraden, contant històries que em toquen de prop, experiències... i en conjunt, barrejant-ho tot i intentat que quedi tan bé com sigui possible, hem trobat 10 temes que expressen bastant bé el que sóc jo, musicalment i personalment. El procés és molt senzill, componc alguna cosa, penso en un tema del qual vull parlar, vaig amb aquesta idea a l'assaig amb els músics i treballem en això. Després treball amb el meu arranjador, Jordi Prats, en els arranjaments i acabo de polir la lletra sobre la base del material final. I a gravar!

- Et trobes més còmode a l'estudi o als escenaris? Són els teus directes tan enèrgics com expliquen?
Perquè, fa anys hauria dit que a l'escenari, sens dubte. Ara, em trobo tremendament còmode component o gravant. M'encanta aquest procés. I al mateix temps, el gaudeixo d'una altra manera en directe, ja que el grau d'implicació a l'hora de defensar un material propi en directe és molt més gran. En aquest moment gaudeixo igual d'una cosa que de l'altra, encara que, si haig de triar, com més anys tinc més m'agrada el procés creatiu, atès que depens de molts menys factors.

- Els teus directes són tan energètics com expliquen?
L'energia és quelcom que es porta sempre, o ho tens o no... i en directe continuo tenint la mateixa energia que el primer dia, no se fer-ho d'una altra forma.

- Chico versiona el tema d'Allen Toussaint, per què la vas triar com a referent del disc i com l'has treballat?
Perquè no hi ha una raó de massa pes per a triar la meva versió de Chico, a la qual li he agregat lletra, com a tema per a obrir el disc. Ho vaig utilitzar perquè em va semblar que és un bon crit de guerra, un reclam d'atenció quant a la portada i a escoltar la resta del disc. També es tracta d'un tema alegre, fresc i fàcil de digerir per a començar.

- Presentaràs temes propis i versions de clàssics en els teus concerts?
Presentaré els temes propis del disc, i a més també agregarem més temes propis i sorpreses que no estan editats de moment. També farem algunes versions molt personals d'altres artistes i alguna clàssica... La veritat és que pot caure qualsevol cosa... Caldrà venir al concert per a descobrir-lo...