Gronxar-se en un trapezi és buscar l’equilibri entre la por, l’atreviment i l’amor com les úniques energies que mouen la vida en totes les seves dimensions. I això és el que fa la Sandra Bautista, una de les perles del panorama musical català, amb les cançons del seu darrer disc, anomenat Trapezista. 

Bautista té joventut, talent i una veu dolça i incisiva, i amb el directe del seu nou treball posa el focus a cuidar fins a l’últim detall dels seus temes, que graviten al voltant del pop, el rock, els ritmes llatinoamericans, el swing, el funk o la rumba. Amb un estil vocal que li ha permès fer-se un lloc entre les veus més reconegudes de l’escena actual i mantenint l’accent en el missatge com a cantautora, el que més sorprèn de Trapezista és la producció sonora àmplia i potent que respiren totes les cançons. Tots els temes traspassen les fronteres estilístiques que l’artista havia explorat fins ara. Es podria dir que s’han pervertit els estils, s’han electrificat les notes i s’ha endurit la sonoritat, afrontant nous reptes, per escriure en forma de sonet o estructurar un compàs d’amalgama 11/4, un recurs rítmic gens habitual. Alhora, a Trapezista, cada cançó acaba donant sentit a un treball que vol defensar que partint de la foscor “és quan un pot veure la llum, tot allò que tenim, i gaudir de la vida”.