- Què li diries al públic perquè vingués a gaudir de Trapezista al Barcelona Districte Cultural?
Que és una bona oportunitat de gaudir del meu treball en directe amb les cançons vestides en format banda i una posada en escena viva, en la que la interacció amb el públic i l'espontaneïtat et fan sentir part de l'espectacle.

- Ens estàs presentant Trapezista el teu segon àlbum, per què aquest nom?
Trapezista és un disc que gira al voltant de mantenir-me en equilibri en un present en constant transformació. D'aquí la imatge metafòrica de mi mateixa pujada a un trapezi, a les alçades, sense gaire seguretat i vivint en un balanceig entre la pena i l'alegria, la vida i la mort...

- Quin va ser l'origen de Trapezista i el procés de creació?
Va ser una etapa de la meva vida de molts canvis, algunes pèrdues i els seus respectius dols, la meva emancipació, l'aposta per la música com a professió... I en aquells moments, just després de guanyar el Sona9, van proliferar cançons que volien expressar tot aquell garbuix d'experiències intenses. Algunes van néixer com a manifestacions en un sol dia, d'altres van ser edificacions que necessitaven temps i carinyo. Cada cançó a guitarra i veu cercava el seu estil per expressar-se i jo intentava trobar els millors vestits.

- Com ha evolucionat la teva música respecte al teu anterior treball La casa de les mil olors?
El primer treball, gairebé és com una maqueta, perquè tot just començava a escriure cançons i va ser una producció sense gaires intencions més enllà d’empaquetar la música que em sorgia. El segon, en canvi, ja té una producció àmplia i pensada, així com les cançons són més madures i variades estilísticament.

- Les teves cançons graviten al voltant del pop, el rock, els ritmes llatinoamericans, el swing, el funk o la rumba, podríem dir que fins ara has estat en continua exploració i et sents més a gust ubicant el teu estil en una conjunció de tots els esmentats? La teva intenció és que la teva música segueixi explorant més estils en els teus propers treballs?
Avui en dia i suposo que en això hi té a veure la meva edat també, continuo explorant estils i em resulta molt inspirador restar atenta al món sonor que m’envolta. Tanmateix, darrerament he tingut una fixació més forta si cabia per la música brasilera: n’he escoltat i estudiat molta, ballat forró, après portuguès i fins i tot viatjat a Brasil per a apropar-me més a la bossa nova, la samba i en general al MPB. El proper treball que estic preparant té molta més influència sense pretendre ser purament brasiler, ja que és un estil de moltíssima complexitat, com el flamenc.

- A Trapezista cada cançó vol defensar que si es parteix de la foscor, “és quan un pot veure la llum, tot allò què tenim i gaudir de la vida”. L’objectiu doncs és transmetre un missatge optimista i positiu a aquells qui t’escolten?
Sí, trobo que a les meves cançons hi ha més llum que no pas foscor, precisament perquè són elles mateixes les que transformen la meva pròpia realitat i em permeten catalitzar les sensacions tan potents que ens regala el fet de viure.

- Quins seran els teus propers passos en el món de la música?
Ara estic preparant uns vídeos acústics amb artistes increïbles que admiro i que encara no puc desvetllar. I estic posant molta força en el proper treball, que serà un EP conceptual amb un espectacle molt pensat i que, com he dit abans, tindrà una influència forta de la música brasilera i buscarà una producció més orgànica.