Dues persones passen la tarda en un parc al sud de França. Gaudeixen d’un pícnic sota el sol i una brisa suau els acaricia els cabells. Però, què passaria si, de cop i volta, s’adonessin que el sol en realitat és una bombeta i que aquesta agradable brisa prové d’un ventilador?

Picnic on the Moon neix d’una imatge, un tableau vivant, el punt de partida d’una peça que explora el contrast entre una realitat aparentment perfecta i un interior desert, un espai on la línia divisòria entre realitat i falsedat s’ha difuminat.

La peça es programa conjuntament al circuit amb el solo de Lorena Nogal Elogio de la fisura.