El clown té la difícil virtut de saber convertir el dolor del seu dia a dia en poesia. I això és el que fa Carlo Mô quan cavalca sobre les seves crosses de fusta com un home que potser no té cames, però que sap somriure, com un d’aquells perdedors que sempre acabarà guanyant.

Carlo Mô es reconeix com un jugador professional: juga amb les seves emocions per crear espectacles que emocionin el seu públic, que el portin a paisatges de poesia en què el somriure és un pont. Carlo Mô és un jugador i un dia va començar a jugar amb unes crosses de fusta i amb la música de Mahler com a teló de fons. I jugant va descobrir que, si caus de la crossa, pots tornar a enfilar-t’hi; que, si perds l’equilibri, el pots tornar a trobar; que tots els problemes tenen una solució si els afrontes amb la mirada d’un clown, d’un pallasso que sap viatjar de la innocència fins a la bogeria en un viatge que sempre té retorn perquè sempre s’acompanya d’un somriure. El somriure del públic.

eMe, el darrer espectacle de Carlo Mô, un veterà del teatre de gest, ha estat dirigit per Leandre Ribera.

FITXA ARTÍSTICA

Creació i interpretació: Carlo Mô. Direcció: Leandre Ribera. Escenografia: Xavier García. Vestuari: Factoria DiMô. Disseny de so i il·luminació: Mattia Russo. Disseny dels materials de difussió: Maria Oria. Fotografia: Genia Badano